Et vull feliç

Aquest és el títol de l’últim llibre del papa Francesc, després de l’èxit de la seva anterior obra, «Et desitjo la felicitat», l’obra més popular del papa, amb tretze edicions venudes només a Itàlia.

En el llibre, «Et vull feliç», que acaba de sortir, el papa dibuixa un camí concret (per mitjà de quinze passos) per aconseguir la veritable felicitat.

En el primer d’aquests quinze passos, el papa ens convida «a llegir en el nostre interior» i ens exhorta a llegir la vida «amb serenor», per tornar «a entrar en un mateix».

En el segon dels passos, el papa, que ens recorda «que som únics», ens convida a no deixar-nos «estandaritzar», ja que «no som una producció en sèrie», sinó «únics, lliures».

En tercer lloc el papa ens demana que «deixem emergir la nostra bellesa, no la que està d’acord amb les modes, sinó la real», una bellesa que «no s’esvaneix, perquè és un reflex de la bellesa divina».

El quart punt és «aprendre a riure’s d’un mateix», que sempre ens fa bé.

El cinquè és no aïllar-nos del món, «tancant-nos a la nostra habitació (com un Peter Pan que no vol créixer)» i que siguem oberts i valents.

El sisè pas és «aprendre a perdonar», perquè tots necessitem misericòrdia.

El setè pas és «aprendre a llegir la tristesa», ja que és una imprescindible crida d’atenció, que ens convida a explorar paisatges més rics i fèrtils que la fugacitat i l’evasió.

El vuitè pas és «tindre somnis», per no conformar-nos amb el que ens correspon, «ni empetitir els horitzons».

El novè pas és «no escoltar els qui vénen il·lusions», perquè una cosa és somiar i una altra fer-se il·lusions.

El desè pas és «ser revolucionari» i anar «contracorrent». El papa ens adverteix que «en la cultura del provisional, molts prediquen que l’important és «fruir» del moment» i que «no val la pena comprometre’s». Per això el papa ens demana que ens revelem «contra eixa cultura».

A l’onzè pas, Francesc ens crida a «assumir riscos, i a no mirar la vida des d’un balcó». El papa, que ens demana que «no confonguem la felicitat, amb un sofà», ens exhorta a «desterrar les pors que ens paralitzen».

En el dotzè pas, el papa ens encoratja a «alçar-nos quan caiem» i a «caminar en comunitat». I en cas que caiguem, «tornar-nos a alçar».

El tretzè pas és «viure la gratuïtat», ja que si hem rebut la vida de franc i «no hem pagat res per ella, tots podem donar sense esperar res a canvi».

El catorzè pas és «alçar la mirada de terra», tindre «ulls brillants, fins i tot en la foscor», «no deixar de buscar la llum enmig de la foscor que sovint portem al cor» i «alçar la nostra mirada cap amunt».

Finalment, el quinzè pas és recordar que «estem destinats al millor», ja que Déu vol el millor per a nosaltres i «que siguem feliços».

Subscriu-te per seguir llegint