Rosers i Georgines

La Roser decideix separar-se i, a més de deixar enrere el marit, ha de canviar de feina perquè treballaven junts i de casa. I això l’acaba portant a deu anys vivint en albergs i habitacions rellogades. Una cosa similar li passa a la mare de la Georgina, a qui la crisi del 2008 l’enxampa amb un negoci acabat d’obrir, dues filles adolescents i una hipoteca que no pot afrontar.

Són dos dels testimonis reals del nou espectacle del cicle Verbatim de teatre documental de La Planeta, Com destruir una casa, estrenat aquest desembre a Temporada Alta. Oriol Morales i Aleix Plana hi reflexionen, a partir de casos verídics i dades, sobre les dificultats per accedir a l’habitatge, els problemes per mantenir-lo i l’impacte sobre la dignitat de les persones que es deriva de tot plegat, subratllant el fet que tots hi estem més a prop del que pensem. Una pandèmia, una crisi o un divorci ens hi poden dur.

Està bé recordar-ho en llegir titulars com el que Diari de Girona publicava dilluns: «Girona destina el 70% dels ajuts d’urgència social a atendre necessitats d’habitatge». Són, només aquest any, uns 670.000 euros dedicats a pagar un lloguer per evitar que una família perdi un pis o a reallotjar els qui ja l’han perdut. Rere aquests números, tot és ple de Rosers i Georgines.

Subscriu-te per seguir llegint