Treure el conflicte català dels jutjats

La modificació del Codi Penal que aquests dies es tramita al Congrés de Diputats pot ser clau per resoldre els problemes provocats per la judicialització de la vida política catalana, després del referèndum de l’1-O. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sembla determinat, ara sí, a treure de la justícia el conflicte català i portar-lo novament al terreny de la política, que és d’on no n’hauria d’haver sortit mai. I així ho va confirmar diumenge en un acte del PSC a Barcelona.

Les decisions que ara pren el govern central per reformar els delictes de sedició i de malversació estan condicionades per la necessitat d’arribar a acords amb ERC i garantir la continuïtat de l’executiu fins a la convocatòria de les eleccions. I, per tant, és probable que si Sánchez no necessités els vots d’ERC, no abordaria les reformes que ara planteja, perquè els partits de la dreta ho aprofitaran per erosionar-lo tant com puguin, amb l’argument que ha pactat amb els independentistes catalans per tal de mantenir-se al poder al preu que sigui.

L’argument de Sánchez d’adaptar el Codi Penal espanyol, en matèria de sedició i de malversació, a lleis de països de la zona europea hauria de ser suficient per desmuntar les crítiques dels partits de l’oposició, especialment en el cas de la sedició que és de 1822. I, pel que fa a la malversació, és una llei que va ser reformada pel PP ad hoc per prevenir un altre referèndum com el del 9-N de 2014, promogut pel govern d’Artur Mas. Per tant, tots els que ara critiquen les reformes, perquè consideren que es fan a mida dels responsables del referèndum de l’1-O, farien bé de recordar la reforma que el PP de Mariano Rajoy va fer el 2015, que ampliava els casos de corrupció més enllà de l’aprofitament personal, que era el que deia la llei fins aquell moment.

Feia temps que el govern deia que tenia la intenció de presentar la reforma del codi penal, però ho anava ajornant, molt probablement per evitar problemes en les convocatòries electorals de Madrid, Castella-Lleó o Andalusia i que l’argument que feia servir per no tirar-ho endavant era que no hi havia la majoria necessària per aprovar les modificacions. Ara s’ha vist que no era així, que de majoria n’hi havia. De fet, és la mateixa majoria que va permetre la constitució del govern després de les eleccions i semblant a la que anteriorment havia permès tirar endavant la moció de censura a Mariano Rajoy.

Si no es fes el canvi legislatiu, centenars d’encausats per l’1-O podrien ser condemnats i això certificaria la inoperància de la taula de diàleg, perquè se suposa que del diàleg i la negociació entre el govern central i el català n’han de sortir acords que permetin llimar diferències i avançar el que es pugui per superar el conflicte que es va produir durant el procés.

Pedro Sánchez repeteix contínuament que la situació a Catalunya i a Espanya és millor ara que el 2017 i té raó, perquè entre els errors del govern de la Generalitat i la política nefasta del PP que, al final en l’aplicació de l’article 155 va comptar amb la connivència del PSOE, van fer que tot plegat anés pel pedregar i que encara ara se’n paguin les conseqüències.

Si les reformes que ara estan sobre la taula no van endavant podríem veure grans canvis en el panorama polític, tant en l’espanyol com en el català, perquè a Madrid el PSOE necessita ERC i a Catalunya ERC necessita que la desjudicialització avanci per no quedar en evidència entre els partits independentistes, ja que són els únics que han apostat per la negociació.

Subscriu-te per seguir llegint