Sofismes científics i el parc eòlic marí

La demonització de les empreses dedicades legítimament al negoci de les energies del sol, especialment les que no formen part de l’oligarquia elèctrica heretada del franquisme, no ens sembla una estratègia intel·ligent si volem aspirar a l’objectiu 100x100 renovables. Com en el sector del reciclatge i en altres fases de l’anomenada economia circular, prescindir d’elles, deixant la transició energètica al paire de les nobles accions autogestionaàries i de la voluntat popular, és poc realista i pot acabar afavorint a les empreses que volen continuar explotant els recursos fòssils i seguir rebent subvencions del fons «verds».

Portem quaranta anys de retard i no aconseguirem de la nit al dia prescindir d’aquestes societats anònimes que dominen la investigació i la tecnologia. Ni que cadascun dels ajuntaments dels 947 municipis de Catalunya es comprometés a crear 1 MW anual d’eòlica o solar arribaríem als objectius de la Llei del Canvi Climàtic: tancament dels reactors d’Ascó i Vandellòs previst el 2035 i descarbonització de l’economia (100% del consum elèctric amb renovables pel 2050).

El paper que juguen algunes personalitats científiques, amb tots els nostres respectes, és fer-nos creure que podem arribar a l’Ítaca ecològica sense grans instal·lacions solars i eòliques (en el cas de Girona sense projectes com el parc eòlic marí i flotant que es vol instal·lar a l’horitzó de la badia de Roses). És il·lusori impedir tot allò «macro» i allò «mega» que dominen l’actual univers digital, de l’energia, de la medicina, del transport, de l’agricultura intensiva, de la geoenginyeria o de la carrera de l’espai. El que podem exigir és que tots aquests grans projectes tecnològics no generin gasos d’efecte hivernacle i estiguin sotmesos a un eficient control democràtic en la seva gestió

Si afegim la pressió dels lobbies energètics (gasista i nuclear) a la inacció política i a la resistència social en el ritme de la implantació de les instal·lacions solars i eòliques, la posició d’aquests científics la podem veure com un sofisma; un argument que oculta la manca de resposta per resoldre l’increment del consum elèctric (que es pot triplicar) que generarà el parc automobilístic, el 6G o l’«hidrogen verd» i que farà impossible satisfer aquesta demanda mitjançant les energies renovables. L’altra solució és optar pel decreixement (tornar als nivells de consum dels anys 90), al que no semblen estar disposats, de moment, els consumidors.

Contràriament al que va succeir durant els anys 70 i 80 ara alguns científics es mullen sobre projectes ambientalment conflictius i sobre el ritme i formes que ha de tenir la transició energètica. Totes les seves posicions són legítimes i depenen de l’ètica i la moral que els científics desenvolupen la seva professió. Durant els anys 70 utilitzàvem manuals com l’assaig (Auto) critique de la science, de Jean-Marc Lévy-Leblond i Alain Jaubert, i les revistes de les organitzacions Science for the People i The Union of Concerned Scientists, encara actives, per analitzar el paper dels científics davant la crisi ecològica i la seva responsabilitat social.

Els consumidors i consumidores hem de tenir dret a saber distingir les arrels de les opinions dels experts, sobre tot quan es parla i s’opina de projectes energètics de vital importància per al present i per a les futures generacions. El principal sofisma dels científics que estan contra el parc eòlic marí en el litoral empordanès és que l’impacte que denuncien sobre la biodiversitat de la zona no està encara rigorosament provat, qüestió inevitable per a la decisió dels governants. Alguns d’aquests experts formen part d’un equip, coordinat per la Universitat de Girona, que ha rebut un finançament de la Fundació Biodiversidad de 247.000 euros, en el marc dels Fons NexGenerationUE, que precisament ha d’estudiar l’impacte de l’energia eòlica del Cap de Creus al Golf de Roses. El projecte s’anomena BIOPAIS. Caldrà primer que acabin el treball, que el presentin en societat i el confrontin amb els estudis dels experts del Ministeri de Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, entre ells biòlegs i investigadors del CSIC, que han estudiat la zona i que l’han declarat d’ús prioritari i compatible per l’aprofitament de l’energia eòlica en els anomenats Plans de Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). Veurem seguidament què hi diuen els biòlegs i ecòlegs del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat (tot i que les aigües territorials són espanyoles), la Comissió d’Acció Climàtica del Parlament i, en darrer lloc, s’hauran de conèixer a fons els estudis d’impacte que presentin les sis empreses que opten a construir el parc eòlic.

La Generalitat i la ministra Teresa Ribera, probablement, hauran de pactar que el projecte que guanyi la subhasta sigui el més creïble en propostes socials (nous llocs de treball i participació oberta a l’accionariat popular), ecològiques (protecció de la biodiversitat) i capacitat de cercar la concertació i el diàleg amb la comarca afectada. La potència que generaria aquest parc podria satisfer pràcticament el 50% del consum elèctric de les comarques gironines.

La realitat és que Catalunya necessita amb urgència instal·lacions solars i eòliques combinades de 5, 50 i 500 MW; socialment concertades i que no tinguin un impacte irreversible sobre la biodiversitat. I el país reclama també responsabilitat social i diàleg entre visions científiques contraposades.

Subscriu-te per seguir llegint