La vocació del periodista

Set persones i entitats van rebre dilluns passat al Centre Cultural la Mercè els primers Premis Diari de Girona, en un acte on van assistir membres de la societat civil, entitats i associacions, representants de les administracions, lectors, patrocinadors i empreses que es publiciten, que ens van voler acompanyar en una festa que pretenia ser un agraïment a qui, des de l'àmbit que sigui, treballa per les comarques de Girona i ha acabat essent font dels nostres articles, reportatges, cròniques o entrevistes. La relació habitual entre qui genera la notícia, el que la treballa, el que la rep i el que fa possible que tot aquest engranatge funcioni va ser diferent aquell vespre del 12 de desembre. Felicito de nou els set guardonats: Marc Gasol, Vicenç Pagès (premiat a títol pòstum), Fundació Support, Mariona Serra, Clínica Girona, Clàudia Cedó i Hipra. Reprodueixo aquí la meva reflexió, que vaig llegir a la gala, sobre el periodisme i la vocació del periodista, del que ha canviat i el que no els últims anys i de qui fa possible que nosaltres puguem fer aquesta feina.

«Bona nit. Honorable conseller, Joaquim Nadal, il·lustríssima alcaldessa, Marta Madrenas, il·lustríssim president de la Diputació, Miquel Noguer, autoritats i tots els assistents. Moltes gràcies per ser aquest vespre aquí a l'estrena dels Premis Diari de Girona, que volen ser un esdeveniment per agrair, valorar i donar relleu a persones que treballen per les comarques de Girona i que la seva feina representa un treball positiu per a la societat. Un mitjà de comunicació, un diari, és una empresa que també fa un servei a la societat i aquest és el nostre màxim objectiu. El servei d'informar d'allò que passa en el nostre entorn més immediat, i també a fora del territori, i que pugui interessar als lectors de casa nostra.

A Diari de Girona i a Prensa Ibérica, que edita altres 25 diaris, tenim molt clar que hem de ser un mitjà de referència i ho fem, intentant arribar fins a l'últim racó per trobar una història interessant, per petita que sigui, sovint amagada per algú que no vol que la trobem. Algú pot pensar que el periodisme ja no és el que havia estat. Hi ha un gran debat sobre això. Que internet ha canviat l'ofici de dalt a baix, que ja no es publiquen històries com les d'abans... És veritat que Internet ens ha alterat algunes coses, forces. Però també és veritat que l'essència del periodisme continua essent la mateixa: buscar històries i explicar-les el màxim de bé possible. I ho fem essent molt conscients que cap d'elles agradarà a tothom que les llegeix i que estem sotmesos a la crítica, de la mateixa manera que nosaltres ens posicionem sobre la feina de moltes altres persones. Això no ha canviat

Internet ens va capgirar i ens capgira cada dia les nostres vides. Aprenem tècniques amb molta més rapidesa i ens obliga a adaptar-nos a nous horaris, nous programes i noves maneres de fer. Abans teníem tot un dia per pensar com fèiem el diari de l'endemà, i ara estem tot el dia oferint un diari que canvia cada minut, mentre decidim què i com posem les notícies a les dues edicions; la digital i la impresa. Doncs molt millor. Tenim dues plataformes i arribem a molta més gent. Arribem a l'instant allà on no ens havíem imaginat mai. Sigui com sigui, el periodista continua parlant amb veïns, polítics, activistes (culturals, socials, pel medi ambient), membres d'entitats, esportistes, empresaris... Amb qui sigui que tingui alguna cosa per explicar i que pot generar interès. Això no s'ha perdut i no es perdrà mai mentre continuï existint la professió.

Tenim la sort d'haver escollit aquesta feina i és agraït poder fer allò que vols. Se'n diu vocació i aquesta vocació no la podríem exercir sense la tasca d'altres professionals, que és tan important com la nostra: dissenyadors, maquetistes, personal de sistemes i producció, administració, publicitat, subscripcions, rotativa, distribució, venda o màrqueting... Màrqueting. Quina paraula. Sembla una cosa nova i moderna. Doncs abans també es feia màrqueting en un diari; si no, no hauríem venut cap exemplar. El que passa és que no li dèiem així. I si estem agraïts per la feina que fem, també està bé que agraïm i valorem a aquells que durant tot l'any ens proporcionen notícies i que ho fan exercint molt bé la seva professió. Aquest és l'objectiu dels Premis Diari de Girona. Per tant, moltes gràcies als set premiats i moltes felicitats pel guardó que rebreu en aquesta gala».

Subscriu-te per seguir llegint