La llibertat d’expressió en les relacions de treball

Molt recentment he dut a terme, a la meva activitat docent un cas pràctic sobre el dret constitucional a la llibertat d’expressió i els seus possibles límits en l’àmbit de les relacions de treball.

Va ser objecte d’atenció, sense esmentar-la expressament en el cas perquè només es prestés atenció pels meus alumnes a com respondre jurídicament a un determinat supòsit de fet, la sentència dictada per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid del 21 de gener del 2022. La sessió va ser molt fructífera, ja que va ser objecte d’estudi la jurisprudència del Tribunal Constitucional i la del Tribunal Suprem, les «limitacions restrictives» que es poden establir a un dret constitucional fonamental, i com es concreten aquestes en l’àmbit de les relacions contractuals laborals, en què hi ha un contracte de treball que legitima jurídicament una situació de desigualtat en atorgar al subjecte ocupador el poder de direcció, organització i sancionador en aquelles.

És molt probable que un cas semblant, però ara des de la perspectiva de l’extinció contractual per acomiadament disciplinari per transgressió de la bona fe contractual, tipificada com a possible infracció greu i culpable tant a la Llei de l’Estatut dels treballadors (art. 54. 2 d) com en la major part de les normes convencionals que regulen les infraccions i faltes laborals, incloent-hi aquella dins de les qualificades com a molt greus i a les quals es pot nuar la màxima sanció de l’acomiadament per incompliment contractual greu i culpable, sigui dut a terme per la meva part també sigui efectuada durant la impartició de l’assignatura Dret del Treball i Seguretat Social II, durant el primer semestre del 2023, atès que se centra en l’estudi de la relació laboral individual.

I per descomptat crec que pot ser de força interès per a l’alumnat jove (20 a 25 anys) i també, encara que potser des d’una altra perspectiva, per a tot aquell que supera aquesta edat (que no són pocs i poques en algun dels meus grups), ja que poden ser objecte d’atenció, des del vessant jurídic, casos d’acomiadament disciplinari per mala utilització, sempre segons el parer del tribunal sentenciador, de les xarxes socials.

I per descomptat, no ens faltarà material, ja que disposem, i agraeixo al lletrat Robert Gutiérrez que n’hagi facilitat l’accés, de tres sentències de Sales del Social de Tribunals Superiors de Justícia en què les empreses han procedit a l’acomiadament disciplinari, declarats procedents, de persones de les seves plantilles per haver penjat a la xarxa social Tik Tok vídeos que s’han considerat per aquelles que han transgredit la bona fe contractual que ha d’existir en la relació de treball i que anaven més enllà (encara que òbviament la tesi contrària era la defensada per la part treballadora en impugnar l’acomiadament) de l’exercici d’acord amb el dret de llibertat d’expressió.

Recordem que Tik Tok és una xarxa social d’origen xinès per compartir vídeos curts i en format vertical, i que ha estat demandada per partida doble molt recentment per l’Estat d’Indiana als Estats Units, sent les raons d’aquestes demandes, la primera «que s’acusa la plataforma d’usar un algorisme que està dissenyat per crear addicció als usuaris joves i que promou continguts «perjudicials» que no són apropiats per a la seva edat, i en la segona «s’alerta que l’aplicació podria estar permetent al Govern xinès accés a les dades dels usuaris per a missions d’espionatge».

En totes, repeteixo, els TSJ han considerat procedents els acomiadaments per incomplir, de forma greu i culpable, la part treballadora les seves obligacions contractuals, sense que pugui quedar emparat aquest incompliment per l’exercici del dret constitucional fonamental, inespecífic en l’àmbit de les relacions laborals, de la llibertat d’expressió, recollit a l’art. 20.1 a).

Causes dels acomiadaments? Vídeos penjats en aquesta xarxa social. En un d’aquest la treballadora després acomiadada, juntament amb una altra companya de treball, durant la seva jornada de treball, al lloc de treball i amb l’uniforme de treball, va publicar diversos vídeos, i en un deia «Atenció, si algú vol opinar sobre la meva vida que aixequi un dit i se’l fiqui pel cul».

En un altre, es veu una treballadora que estava de baixa mèdica amb motiu de luxació i esquinç d’articulacions a nivell de turmell, peu i dits del peu, saltant en un llit elàstic amb els dos peus per després agafar impuls fer una tombarella per caure en una piscina de foam.

Per fi, en una tercera un treballador apareix vestit amb l’uniforme de treball de la companyia parodiant clients i escrivint «currarem de bon rotllo», «primera clienta a les 9:07», i a continuació cantant insistentment una cançó que diu «comencem amb els fills de puta, fills de puta...».

Permetin per acabar aquest article, un consell: no està de més, així m’ho sembla, recomanar prudència en l’ús de les xarxes. No fos cas que quinze o trenta segons de glòria puguin acabar amb una vida laboral molt més dilatada en el temps.

Subscriu-te per seguir llegint