«Converses i notes»

És bo i és positiu que seguim de prop les novetats literàries que neixen arreu dels països de parla catalana i que estiguem atents a l’univers cultural, ple de bons fruits, que presenten tots aquests pobles. Avui volem parlar de Converses i notes, el quart poemari de l’alguerès Guido Sari, un home que excel·leix en moltes facetes, que tenen un fil conductor que les lliga totes: l’amor per la pròpia ciutat de l’Alguer (Sardenya) i per la pròpia cultura, al centre de la qual hi ha la llengua.

Com a escriptor té una obra pinzellada amb el vernís de la solidesa i de la perennitat. Ha cultivat diferents gèneres. En relació amb la seva condició de poeta volem subratllar que entén la poesia com a «eina», que pot ser crítica, per observar la realitat i comprendre-la. Al seu entendre, ha de tenir un paper de testimoniatge, de defensa de valors, sense deixar-se sotmetre per modes o condicionants externs. Si bé remarca que és cert que la poesia pot tenir racons d’obscuritat, també adverteix que de vegades cal que parli d’una manera molt clara i directa, especialment «quan es tracta de tutelar o reivindicar espais o valors amenaçats».

Els temes li demanen cos i veu. No en té de preferits, però sí que n’hi ha alguns, com ara el pas del temps i els afectes, que hi són sempre presents. També li agrada de fer avinent l’amor per la música com a característica i com a element imprescindible de la seva concepció de la poesia.

L’obra de Guido Sari és singular i bella. Visualitza el seu desig de dignificar la parla de la ciutat i, alhora, la seva voluntat d’enllaçar la tradició algueresa amb la tradició catalana culta. En aquest sentit hem de dir que el fet literari alguerès, amb noms ben importants, ha ajudat molt a reviscolar la delicada situació en què es troba la llengua, per la qual hi ha una creixent sensibilitat en àmbits institucionals.

Sari està convençut que «les relacions amb la resta dels Països Catalans són fonamentals perquè conèixer altres realitats fa més àmplia la nostra mirada, la nostra capacitat de reflexió... i suscita l’exigència de fer un ús millor de la llengua». Ben cert, benvolgut Guido, i alhora la promou, la reforça i fa que tots plegats la veiem amb els ulls de l’autoestima i la complicitat.

«Coratge» és un mot que es sol dir a l’Alguer per a transmetre ànims i força davant d’una situació desfavorable o difícil. Doncs això mateix, benvolgut Guido: coratge amb la llengua! I una enhorabona ben gran per aquest nou llibre!