Convertir l’aigua en vi, convertir el marró en blanc

Si demà arribés en Barba-roja amb la seva barca per sacsejar l’església de Santa Maria, al veure-la, apropant-se per la badia de Cadaqués, cridaria als altres pirates que l’acompanyen: «abaixeu veles! Fem mitja volta, aquí no hi ha res a robar!». Tots els altres, estranyats, aixecarien la mirada cap al poble i donarien la volta per trobar un altre lloc on poder seguir enriquint-se. Que s’equivocarien no hi ha cap dubte: a dintre hi ha el retaule més maco de tots, un dels orgues més antics de Catalunya i diverses obres de gran bellesa. Però la primera impressió seria la de veure un lloc deixat i en decadència. I en aquest sentit, no els hi faltaria raó.

L’església de Cadaqués ha deixat de ser blanca per tornar-se d’un color groguenc, a vegades fins i tot marró, on en certes parts la pintura caiguda deixa entreveure el ciment desgastat pel pas dels anys. Quan un passa pel carrer del Portal d’Amunt, anant cap al casc antic, mirant la façana pot tenir la sensació d’estar observant una casa ocupa on es fan raves il·legals cada diumenge al matí. La deixadesa és absoluta. I aquest punt emblemàtic, un dels més fotografiats de tot el món, no es mereix aquest tracte. Déu –que el seu color preferit és el blanc– ha d’estar emprenyat per l’estat en què es troba una de les seves cases preferides en un dels seus llocs preferits. «Els hi creo el poble més semblant al paradís i m’ho paguen així» estarà pensant enfadat. I ja sabeu el què diuen, millor no emprenyar-lo no sigui que ens ho faci pagar amb la invasió de més turistes d’entrepà i Coca-Cola, construint edificis horribles o embrutint-nos el poble de plàstics. O pitjor encara, de fulles, que es veu que molesten més en aquests dies estranys que estem vivint.

En el nostre mar, els pirates ja no existeixen, al menys no com els d’abans; així que el Bisbat de Girona no ha de patir en pintar-la; ningú vindrà a robar-nos res. És més, si algú del Bisbat està llegint aquest petit escrit, li demano que ho facin abans d’aquest estiu (Amén!). Si ho fan em comprometo a venir a un parell de misses amb nou o deu joves més, que vist com està el nivell de creença en el meu rang d’edat, els hi interessa. Aquest serà el nostre sacrifici personal en bé del poble. Dos ocells d’un tret: l’església de Cadaqués pintada i un grup de joves a missa. Això, a part de ser el miracle més gran des de que Jesús va convertir l’aigua en vi, serà suficient perquè Déu ens perdoni per haver deixat la seva casa abandonada durant tant de temps.