Contes nadalencs

1. El nen va néixer amb dos forats al nas en un país on tothom només en tenia un. El fet tan excepcional provocà que savis i teòlegs es congreguessin per resoldre aquest cas sense precedents. Es van debatre arguments contradictoris físics i metafísics per esbrinar l’essència pregona i pura de la naturalesa humana.

–Déu és u i per aquesta raó només tenim un forat al nas.

–Però Déu ens va dotar de dos ulls i dues orelles.

–Cert, no obstant una boca, no dues.

–Tanmateix, són dos els braços i dues les cames.

–És veritat, però cul, un.

–Emperò dues mans i dos peus.

–Coll, un, melic, un. La veritat és una, impossible dues veritats sobre el mateix tema.

El nen dels dos forats al nas ja havia complert vuit anys.

–El dia i la nit, dos, cel i infern, dos.

–¿I si li tapem un forat del nas i serà com mana déu que ens va posar a la cara un nas amb un sol forat?

–El sol i la lluna, fred i calor, llum i foscor. Aigua salada i aigua dolça. Dos, sempre dos.

El nen dels dos forats al nas sortia amb una xiqueta que a no trigar gens es va fer un forat més al nas. La idea dels dos forats es va posar de moda, d’antuvi entre els joves, després entre els adults.

–Només hi ha un cor en el cos humà i un estómac.

–Pulmons, dos, mascle i femella, àngels i dimonis. La realitat és dual.

El noi es va casar amb la xiqueta dels dos forats al nas i van tenir una bessonada: dos infants amb dos forats al nas i encara els savis i els teòlegs continuaven discutint.

En el Conclave celebrat al Vaticà els cardenals debateren acaloradament si s’havia d’elegir un papa o dos papes, un masculí i l’altre femení».

2. «El poeta s’havia anat fent més abstracte; havia deixat de poetitzar els objectes reals per dedicar-se a les idees, als sentiments despullats de carns humanes.

Anhelava la poesia pura, que no estigués contaminada per elements sensibles, per cap so natural, així que els seus poemes per ser fidels del tot al seu pensament els va escriure sense paraules».

3. «Estava fart que cada vegada que es produïa una forta tempesta amb llampecs s’hagués de refugiar per no cremar-se.

De petit, un endeví l’advertí que tindria problemes amb les borrasques de vents i descàrregues elèctriques: ‘perquè els núvols han forjat un llamp roent destinat a fregir-te i el tiraran irremeiablement quan et vegin desprevingut. No et despistis, si ho fas t’incendiaran viu. És una lluita desigual i tu seràs el perdedor’.

Hi havia una persecució entre el llamp i l’home indefens, que es protegia amagant-se quan veia al cel ombres fosques. No volia que l’atrapés perquè temia acabar rostit.

Els núvols davant les tantes dificultats que l’home li plantejava i adonant-se que no podien materialitzar l’encàrrec rebut, no van renunciar i en un dia serè deixaren, traïdorament, un llamp en estat latent ocult entre les herbes d’un prat, perquè s’activés quan ell al matí hi passés».

4. «La noia del quadre penjat a la paret del museu durant tants segles quan el va veure el reconegué.

–He estat anys expectant amb la certesa que un dia et presentaries.

El noi havia sortit d’un quadre pintat pel mateix malvat artista, que no sols els separà artísticament, atès que volien ser representats en la mateixa tela, sinó que també els desaparellà a la vida real forçant el jove que fugís a l’estranger acusat injustament de furt.

–Estàs decidida a fer-ho?

–Sí.

La va ajudar a baixar del quadre i en el seu lloc hi van posar una turista.

Per venjar-se del pintor recorren museus i tapen de negre tots els quadres de Johannes Vermeer»

5. «Cada nit la son entra dins de la nena amb tres somnis. L’espera amb els ulls mig clucs. La son abans de ficar-se dins seu li clou les parpelles endormiscades i li taral·lareja a l’orella una cançó de bressol.

Al matí, la son va deslligant les puntades cosides a les parpelles i la nena li explica a la mare que cada nit la son l’espera amb tres somnis i en l’últim son somia que es desperta i li explica a la mare que cada nit la son l’espera amb tres somnis i en l’últim son somia que es desperta i li explica a la mare que cada nit la son l’espera en tres somnis.

De llavors ençà la nena no sap si viu o somia perquè tot el que li passa ja ho ha somiat i ho ha dit mantes vegades».

6. «Estava convençuda amb el poder persuasiu i il·lusionant, també determinant de les paraules, i si sobre el paper podia decidir que el noi s’enamorés d’ella, això s’hauria de produir en el món fàctic. I va continuar omplint pàgines i pàgines afligides.

El jove, empleat en una ebenisteria, començà a experimentar unes noves emocions, que auguraven que un fet extraordinari i feliç hauria de succeir. Li va emergir la necessitat de tornar a veure la nena que li havia agradat tant quan estudiava.

Els relats tan lúgubres, nascuts de la pregona tristesa d’una persona enamorada i no corresposta, haurien de commoure el seu estimat, estaven obligats a deixar-se sentir en el seu cor.

La nena ara mateix acaba d’anotar: ‘El meu amor ha comprat roses i s’adreça a la meva llar. Trucarà a la porta i em dirà que mai m’ha deixat d’estimar’.

La xiqueta quan escoltà uns cops a la porta amb senzilla naturalitat l’obrí».

Subscriu-te per seguir llegint