Opinió

Pàries de la (de)generació X

Durant els darrers temps s’estan normalitzant molts cursos d’educació sexual. I està molt bé, clar que sí, mai està de més aprendre, i més sobre un tema que, encara avui, a moltes llars, continua sent tant de tabú com la creença que hi ha vida intel·ligent a la política o que el director del festival de cinema de Sitges és en realitat un reptilià. El problema és quan, en paral·lel, es projecta un missatge que, no només la societat sap poc al respecte, que sí, sinó, sobretot, que el que ha après fins ara està tot malament. Així, sense filtre. Està molt bé ficar-se davant del mirall de tant en tant, és un exercici que hauríem de saber fer tots de manera regular. I precisament per això, fa uns anys vaig decidir participar en un d’aquests cursos que algunes associacions imparteixen, unes formacions destinades, sobre el paper, a divulgar, actualitzar, reciclar i depurar tota mena de coneixements, informació, nou vocabulari i falsos tòpics (o no tant) referents al sexe. I em vaig avorrir perquè, excepte un parell de termes, no em van ensenyar res que no sabés. Això sí, vaig sortir amb la pèrfida sensació que era un abusador en potència, només pel sol fet de ser home heterosexual que en el passat havia fonamentat part inicial de la seva educació sexual, en cintes VHS porno dels 70 i els 80. És el que té pertànyer a la (de)generació X!

Efectivament, educar en el sexe, avui, és una responsabilitat molt més complexa que fa anys, no ho nego, un marró, sobretot per la sorollosa preponderància de xarxes socials i internet. Però també per això, aquesta tasca hauria d’estar reservada a gent formada i capacitada que domini el tema, per descomptat, però que sobretot entengui que el tacte i la sensibilitat sexual, l’empatia, s’ha de projectar en tots els sentits, cap a totes les opcions sexuals existents i diverses, i no només vers les que la cultura «woke» dicta. Sí, ho sé, ara mateix, algun d’aquests «wokies» (que no «wookiees») ja em deu estar titllant de pornògraf, masclista i simpatitzant d’ultradreta. De fet, cada vegada que un d’aquests croats defensors del Bé únic fica el crit al cel per alguna ofensa o per assenyalar algun heretge a la seva causa com si fos Donald Sutherland al final de La invasió dels ultracossos, un gatet mor a Melmac. Menys durant el passat mundial de Qatar i els mesos previs, que devien estar de vacances perquè no han donat senyals.

No vull redundar en la defensa de la funció educativa que, crec, ha tingut part del cinema X, tot i que sempre que aquest fos consumit i acompanyat de límits, educació i respecte. I molt de context i relativització. No caldria haver-ho de dir. Accedir a aquest tipus de material de manera frívola quan no estàs preparat per assimilar-lo com toca, i no parlo només d’edats, és per fer-s’ho mirar. Però això fa dècades que passa amb el dret de vot o la inquietant llibertat per procrear... I aquí pau i després glòria.

Subscriu-te per seguir llegint