S’ha acabat el procés?

Aquests dies s’especula molt i es discuteix sobre si el procés s’ha acabat. Analitzem-ho. Quan diem procés, en realitat a què ens estem referint? No se sap. En tot cas en sentit profund seria l’intent del poble de Catalunya de fer efectiu el quart punt de l’Assemblea de Catalunya de 1971: l’autodeterminació. S’expressava així: «El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats a l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per poder arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació.» Podríem anar encara més enrere. Francesc Layret diu al Congrés dels Diputats el 5 de març de 1920: «va abriéndose paso esta nueva orientación y esta nueva realidad de que en lo futuro la política internacional no habrá de ser política de ambiciones imperialistas ni de conquistas; que la política internacional habrá de cambiar por completo, porque habrá de asentarse sobre el principio de la libre determinación de los pueblos, de que se hizo bandera durante los cuatro años largos de guerra». Es referia a la Primera Guerra Mundial. I si anem al detall podríem dir que Layret el que fa és passar de la vella formulació del pacte sinal·lagmàtic del republicanisme pimargallià del segle XIX a la formulació moderna del dret a l’autodeterminació. No tinc espai per desenvolupar la idea però és exactament el mateix, per molt que molts federalistes no ho sàpiguen. De fet Layret ho sabia i el dia abans de morir va fer una conferència precisament sobre Francesc Pi i Margall a la Catedral Republicana del Vallès el Círcol Republicà Federal de Sabadell. És clar que no estem en el moment d’efervescència del 1-O de 2017, però tampoc al 2010. El 2010 hi havia un 13% de independentistes i un nombre indeterminat de republicans, pocs. Ara hi ha un 50% d’independentistes i un 75% de republicans. No es tornarà mai més al 2010. El sector que vol pertànyer a Espanya aquests dies està en estat de xoc al veure com el Tribunal Constitucional vol fer política franquista expulsant del govern al PSOE i a UP. A més l’actitud numantina i antidemocràtica del TC i del CGPJ pretén salvar dels escàndols de corrupció al rei i al PP. Aquests dies estan exonerant un rere l’altre tots els casos pendents. L’any 2010 la majoria de mitjans de comunicació i de ciutadans espanyols van fer veure que a Catalunya no passava res. L’any 2017 van sobresaltar-se al descobrir que hi havia un problema tan gran que fins i tot Felip VI va sortir com un hooligan. Els cicles de mobilització no es mantenen per sempre en els nivells més alts, és lògic. Ara bé, el clima hi és i en qualsevol moment pot tornar a situar el conflicte català en el rang que li correspon. I tornaran a sorprendre’s. No han après res? Ningú farà res? Els federalistes no pensen en guanyar un referèndum a Catalunya? Accepten la derrota abans de començar? No s’ha acabat res de res. Cal intel·ligència.