El cas Castor d’Artur Mas

Segur que tothom recorda l’escàndol del projecte Castor: 1.350 milions d’euros regalats a la constructora de Florentino Pérez. Va obrir moltes portades. TV3, com que la responsabilitat era del govern espanyol, no va desaprofitar l’oportunitat d’emetre un 30 minuts titulat «Castor, un negoci rodó». Les hemeroteques estan plenes de declaracions dels polítics catalans escandalitzats per aquest dispendi de diners públics. «Els euros públics catalans que han servit per indemnitzar Castor, ens els pot tornar, ministre?», li preguntava l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al ministre portaveu Méndez de Vigo (PP) el juliol de 2017, un Puigdemont que insistia el gener de 2018, ja fugat a Waterloo, amb un tuit en castellà: «87 millones para evitar el #1Oct. (...) 1.350 inconstitucionales millones para el proyecto Castor. És normal que no quede dinero para pagar las pensiones».

La immensa majoria dels catalans saben perfectament que el fallit projecte Castor ens va costar una ronyonada, però segur que molts menys coneixen que la privatització d’Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) és un dels grans escàndols de la política catalana i que ens ha costat una ronyonada superior a la indemnització que l’Estat va haver de concedir a ACS, l’empresa de Florentino Pérez. Del projecte Castor, competència del govern de Madrid, pàgines i més pàgines parlant-ne. Sobre els 304 milions d’euros que tots els catalans haurem de pagar a l’empresa Acciona per l’encaparrament del tàndem Artur Mas-Mas Colell, s’hi ha passat de puntetes. Tan de puntetes que ha passat gairebé desapercebut. Algun diari de Barcelona ni tan sols ha considerat que fos mereixedor d’anar a la portada. Per descomptat, TV3 no farà cap 30 minuts. Catalunya és un país fantàstic. No passa mai res, i, si passa, és com si no hagués passat.

Sí, el TSJC acaba de dictaminar que la Generalitat, o sigui tots els catalans, haurem de pagar 304 milions d’euros per un dels processos de privatització més escandalosos de la presidència d’Artur Mas, que pretenia obtenir mil milions d’euros. I no serà que no estigués advertit, però Artur Mas, amb la seva proverbial fatxenderia, va fer com si sentís ploure. Sis dies després de firmar l’acord de privatització d’Aigües del Ter-Llobregat, un ens de la Generalitat, l’Òrgan Administratiu de Recursos contractuals de Catalunya, dirigit per Juan Antonio Gallo, donava la raó a Agbar davant d’Acciona en la pugna per fer-se amb l’empresa pública. Què va fer Artur Mas? Res. Bé, sí. Va fer allò de qui dies anys empeny i el seu successor, Carles Puigdemont, va rematar la feina cessant Juan Antonio Gallo del seu càrrec.

Malgrat que el tema de la indemnització d’Aigües del Ter-Llobregat ha passat gairebé desapercebuda, resulta que, si fem números, als catalans ens surt més cara que el cas Castor. Com que els 1.350 milions de Castor s’han de prorratejar entre tots els espanyols (catalans inclosos), representen 28 euros per cap, mentre els 304 milions a Acciona surten a 39,44 euros per cada català, una xifra substancialment superior. I si, en lloc de prorratejar-ho entre tots els habitants, ho fem amb els contribuents, o sigui amb els que fan la declaració de la renda, el Castor surt a 62 euros per cap i Acciona a 79,27. L’any 2014, Artur Mas li va garantir a Joan Herrera (ICV), quan al Parlament encara hi havia algú d’esquerres que feia oposició, que «es pot quedar ben tranquil: això no té res a veure amb el Castor. Aquí hi ha un plec de condicions que s’han seguit escrupolosament». Bingo: 304 milions d’euros malversats.

Després del dictamen del TSJC, cap escàndol, cap protesta, ni els partits polítics que diuen estar a l’oposició, ni les alliçonadores de la CUP. Silenci absolut. A Catalunya fa anys que funciona l’omertà, aquell codi de la màfia siciliana que prohibeix informar sobre els delictes considerats afers que incumbeixen a les persones afectades. El que no sé és si hem après els codis de l’omertà dels sicilians o és que els catalans la vam importar a Sicília quan Pere el Gran la va conquerir l’any 1282.

Subscriu-te per seguir llegint