Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Final de trimestre a les escoles

Per fi, per fi, per fi puc deixar de veure futbol, no em fa falta veure cap més partit. No era la meva intenció veure el Mundial més que res pel lloc on es feia, però vaig caire al parany.

De vegades els que treballem ens fem un auto regal, un bon sopar, una bici, un viatge... Hi ha països tan rics que s’ajunten quatre amics que mai han treballat i decideixen que compraran la seu d’un mundial.

Anem al tema futbolístic... He tingut molta sort de viatjar moltes vegades a l’Argentina, allà tinc bons amics i una segona família, crec conèixer prou bé la seva idiosincràsia, un país ric, ric en tots els sentits, sobretot amb grans persones, grans carns, el seu mate, els seus gnocchis, alfajores, les seves barres braves, els seus pèssims presidents amb inflacions mai vistes en el món, el seu corralito.

La meitat dels argentins no havien nascut l’any 1986, quan Maradona va aixecar la copa del Mundial.

Aquest Mundial no l’ha guanyat només en Messi, hi ha un gran entrenador, defenses, repartidors de joc i un gran porter que va salvar l’equip al minut 118’.

Ja ningú podrà dir que Maradona està per sobre de Messi. Molts argentins heu criticat a Messi, «pecho frío», «no corre», «no siente los colores». L’ heu atacat i ara us toca tancar la boca i donar-li les gràcies.

Personalment, he anat avorrint el futbol, lentament, un esport molt poc noble on la picardia està sempre present, on molts pares insulten a altres nens des de les grades, quin valor oferim a la mainada?

Ara només desitjava una cosa, poder veure a Messi aixecar la copa del Mundial, vaig tenir la sort d’estar acompanyat de centenars d’argentins i vaig plorar com un nen amb el darrer penal. Sabem que molts argentins hauran de seguir fent tres feines per poder menjar, molts seguiran dormint al carrer, però durant un temps, efímer, seran les persones més felices del món, vivint en un dels països que podrien ser més rics del món.

Ara ja puc deixar de veure futbol, em vas fer esperar Leo, però també ho has aconseguit.

Només una altre fita em faria tornar a veure futbol, però això seria molt més difícil, veure a la Selecció catalana en un mundial de futbol.

Moltes gràcies, Leo!!!

El dia 13 de desembre ens vam aixecar amb la notícia que el futbolista Amir Nasr-Azadani serà executat a l’Iran pel seu suport a les protestes, i la seva llibertat d’expressió envers la defensa dels drets de les dones. Aquest fet no ha agradat al seu país, l’Iran, que han condemnat a mort a aquest futbolista de vint-i-sis anys.

La Federació Internacional de Futbolistes Professionals han demanat a les autoritats iranianes que suspenguin aquesta pena de mort.

La meva pregunta és, si aquesta persona no hagués sigut un futbolista conegut, haurien defensat i demanat que aquesta condemna fos retirada? La resposta és no, des de fa milers i milers d’anys els iranians no permeten que un ciutadà tingui llibertat per poder expressar-se, ja que si diuen el que opinen, estan en contra de la seva religió, i això per a ells ha de ser condemnat. I cada any, l’Iran executa a aquells que tenen una ideologia o un pensament diferent, sense la defensa de cap entitat que ho pugui aturar.

Quan escric aquesta carta, falten menys de tres dies perquè aquest llarg i dur trimestre acabi amb les diferents activitats que realitzem a les escoles.

A la meva escola, tenim un equip molt solidari amb la diversitat de cultures que convivim, per aquest motiu van decidir, l’equip de gestió, que el tradicional concert de Nadal es diria «Concert d’hivern», el 14 de desembre, que estem a la tardor, i a més que des de les tutories no preparessin cap poema que fes referència a elements típics d’aquestes festes. Des de la meva comunitat tots els mestres mirant diferents poemes que fossin adequats a les consignes donades. En el meu cas vaig escollir « Si el món fos...» de la Joana Raspall.

Sorpresa: el dia de l’assaig de la meva comunitat, el gimnàs guarnit amb arbres de Nadal, bústia per a les cartes dels reis, un rètol «Concert de Nadal»...

A la tarda, al concert, des de l’equip de gestió em donen una caixa amb guarniments per al cap amb motius nadalencs. Que si en volia un. I jo explicant als meus alumnes que era un concert d’hivern.

Final del concert amb la cançó d’anglès realitzada per l’equip directiu «Merry Christmas», en fi, sense paraules.

Després surten a les notícies els mals resultats de català, matemàtiques... dels alumnes per la pandèmia, per pensar.

Bon Nadal.

Compartir l'article

stats