Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler

Necropolítica nadalenca

Déu-n’hi-do com quedaven de bonics tots els de la comitiva, simulant estar compungits davant la tomba de Macià, un tipus que va deixar aquesta vall de llàgrimes fa vuitanta-nou anys. Déu-n’hi-do com dissimulaven que l’única cosa que tenien al cap era acabar aviat per a anar a casa a menjar els canelons, abans no estiguessin tan freds com l’homenatjat. No acabo de veure-li el sentit a aquesta mania dels catalans d’anar a presentar respectes als presidents difunts, tot i que potser hauria de dir que és una mania dels governants catalans. No crec que en cap altre lloc del món donin la tabarra als presidents morts com aquí, que ni anys després de deixar aquesta vida poden descansar en pau. Ha de ser emprenyador, morir-te i que cada any per les mateixes dates vingui un grupet de polítics a realitzar declaracions just a sobre de la teva tomba, com si no hi hagués altres llocs on fer-se la foto.

Com que no sóc gaire patriota, no porto el compte i potser m’equivoco, però he vist als nostres representants, amb rostre circumspecte, en les tombes de Companys, de Macià, d’Irla i no sé si d’algun altre, els pobres han d’estar fins a la fava de visitants hipòcrites als qui no coneixen de res, suposant que els fiambres conservin la fava. Jo entenc perfectament que el governet té poques ocupacions, i donar la tabarra als morts és una forma com qualsevol altra de guanyar-se el sou, però haurien de tenir en compte que últimament -entre inhabilitats, fugats, llançats a la paperera de la història i els que simplement van perdre eleccions- anem sobrats d’expresidents, i alguns dels quals estan ja bastant prop del clot, així que més val acabar amb tan necrològic costum o en poc temps no quedarà dia sense portar flors a una tomba. A veure qui és capaç llavors d’organitzar referèndums o revolucions, si no tindrem un dia lliure per culpa de les visites al sequer.

Si els morts no s’assabenten del que esdevé dos metres per sobre d’ells, muntar el paripé en el cementiri és ridícul. I si se n’assabenten, pitjor encara, perquè a aquestes alçades de la seva vida -és una manera de dir- la politiqueria els importa ben poc, allà on estan no hi ha diferències entre catalans, espanyols, congolesos ni esquimals.

Compartir l'article

stats