Reptes del nou any

L’any que s’acomiada es resumeix en una barreja d’esdeveniments positius i negatius. En l’àmbit internacional, la invasió russa d’Ucraïna ha sacsejat moltes consciències. El conflicte s’ha traduït en una boja carrera de Zelenski per obtenir armament i poder reconquerir el territori envaït. Mentrestant, milions de refugiats fugen del país en una diàspora esgarrifosa.

Cal desitjar que el final d’aquesta guerra infame sigui favorable al poble ucraïnès i foragiti l’invasor. Per tant, fora els auguris d’una victòria russa que és probable només si Putin s’entesta en una escalada nuclear de conseqüències imprevisibles.

Una qüestió que enterbolirà el nou any, és la tossuderia dels organismes econòmics internacionals (FMI i BCE) que volen continuar amb les mesures adoptades per combatre la inflació. La seva actuació erràtica de pujades dels tipus d’interès sistemàtica no afavoreix l’activitat econòmica, castiga els qui estan endeutats i enriqueix les entitats financeres.

De fet, és defensar una premissa falsa que atribueix la inflació actual a l’excés de la despesa pública i privada, quan la causa s’ha de buscar en el bloqueig dels subministraments d’aliments i productes bàsics, juntament amb l’augment dels preus de l’energia.

En aquest cas, serà difícil, per no dir impossible, que s’abandoni una obsoleta doctrina econòmica que provoca atur i tancament d’empreses.

Un altre repte del 2023 serà aprendre a conviure amb la covid-19 i les seves múltiples variants, després d’anys de restriccions. Tot i que les vacunes han sigut fonamentals per reduir la virulència dels agents patògens no s’ha de baixar la guàrdia, protegir als col·lectius més vulnerables, aconseguir vacunes més eficaces i reforçar els serveis sanitaris públics exhausts.

L’any que ve tampoc s’espera que porti avenços significatius en la lluita contra el canvi climàtic com serien mesures limitatives del consum d’energia, restriccions de l’ús del cotxe a les ciutats i augments d’impostos a les indústries més contaminants. Amb tot, no s’ha de defallir.

Pel que fa a la política institucional, durant el 2023 estan previstes eleccions municipals, generals i no es descarten autonòmiques a Catalunya, per la fragilitat d’un govern en minoria.

Hi haurà una campanya electoral permanent que posarà a prova la paciència de la ciutadania. Si les emocions s’imposen als raonaments, si els insults substitueixen els arguments i si l’adversari polític és un enemic a destruir, tot està permès.

Si els ciutadans, farts de baralles, s’allunyen de les urnes o voten falsaris salvadors de la pàtria, aleshores, s’albira un negre futur. Confiem que el seny s’imposi a la bogeria.

Llarg seria d’esperar un alçament de llum en la tenebra.

Bon any 2023!

Subscriu-te per seguir llegint