Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Molet

Un bisbat orfe a Girona

Fa gairebé nou mesos que va morir Francesc Pardo, bisbe de Girona, i a hores d’ara encara no se sap qui en serà el successor ni quan el nomenaran. Com ja ha passat en altres ocasions, el Vaticà es pren el seu temps per decidir qui posarà al davant de la diòcesi, però això fa que augmenti la intranquil·litat entre els feligresos i també en els ambients institucionals, perquè una diòcesi ha de tenir un bisbe i ara mateix el de Girona és un bisbat orfe, malgrat que hi ha un administrador, Lluís Suñer, que en fa les funcions temporalment.

És de domini públic que hi ha hagut consultes i que diversos preveres han manifestat poca o nul·la voluntat de ser el cap espiritual del bisbat. Segurament que en les prioritats del Vaticà hi figura que el nou pastor sigui de les comarques gironines, tot i que com s’ha vist en altres nomenaments, com el del nou bisbe de Solsona o el de Vic, fa anys, o el mateix Francesc Pardo, que venia de Granollers, no és indispensable. Però segur que si el nunci del Vaticà, Bernardito Cleopas, o l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que són les «antenes» del Vaticà al territori, poguessin triar es decantarien per algú de la diòcesi, que conegués les debilitats i fortaleses del bisbat.

Francesc Pardo havia arribat als 75 anys el juny de 2021 i ja havia presentat la seva renúncia, com és preceptiu. Però se sap que molts bisbes continuen en el càrrec després d’aquesta edat en espera que la Santa Seu nomeni el seu successor. Per això en aquell moment molta gent pensava que podrien passar mesos fins que no es nomenés el seu substitut.

Amb la mort del bisbe a finals de març va semblar que s’accelerarien les gestions per trobar la persona que ha de dirigir la diòcesi en un moment delicat per falta de vocacions i perquè cada vegada les esglésies són més buides.

Durant aquest mesos han sortit diversos noms de preveres que podrien ocupar la seu gironina. Entre els candidats que han figurat per ocupar el càrrec hi ha l’actual bisbe de Vic, Romà Casanova. Fins i tot en algun moment es va arribar a suggerir que es podrien fusionar els bisbats de Girona i Vic, la qual cosa segur que no agradaria als feligresos de Girona ni als de Vic. A més, seria una diòcesi difícil de governar. Aquesta fusió es podria haver plantejat entre els bisbats de Vic i de Solsona quan el bisbe d’aquesta darrera diòcesi, Xavier Novell, va deixar la mitra i el bàcul per casar-se i el Vaticà va encarregar a Romà Casanova que s’ocupés temporalment de les dues diòcesis fins que se’n fes càrrec el nou titular i quan van nomenar Francesc Simó Conesa, que era el bisbe de Menorca, Casanova va continuar exercint les seves funcions pastorals a Vic. Però és cert que en altres ocasions que hi ha hagut canvi de bisbes, Casanova ha figurat a les travesses com a possible candidat; va passar fa anys en el relleu episcopal a Lleida, se’n va tornar a parlar a Solsona i ara s’hi torna a Girona. Tot i que sempre ha dit que se sent molt còmode al bisbat de Vic, al qual hi va arribar procedent de Tortosa.

Fa anys, que amb motiu d’un relleu episcopal, una persona que coneixia molt bé el funcionament intern de l’església catòlica em va comentar que segur que el nou bisbe no seria cap dels noms que havien aparegut a les travesses que s’havien fet. I tant en aquella ocasió com en altres he pogut comprovar que aquesta regla es complia. Ja es veurà si en aquesta ocasió passa el mateix.

Però sigui com sigui, amb candidats públics o secrets, tant se val, el nunci, el cardenal i el Vaticà saben que encara que els temps de l’església no són d’aquest món, urgeix nomenar un nou bisbe.

Compartir l'article

stats