Carta als Reis

Tinc un bonic record del dia que la meva mare em va fer escriure la primera carta als Reis. Tinc present l’eufòria d’estrenar les primeres vacances escolars i de com vaig sentir per primer cop per la ràdio la salmòdia dels nens de San Ildefonso, mentre la mare em posava al davant un paper de carta i el llapis.

La vam escriure en català, tot i no saber-ne i a l’encapçalament hi vam escriure a qui anava adreçada amb l’ampul·lositat de les abreviatures castellanes pròpies de SS MM els Reis d’Orient.

Després d’un vocatiu correcte tipus «Estimats Reis», dos punts, a part i majúscula en començar el nou paràgraf (ara seria, coma, a part i majúscula) les primeres frases van ser per a desitjar a Ses Majestats i companyia un bon viatge fins al nostre poble. Al segon paràgraf els vaig assegurar que havia estat bon minyó, però que ho seria més l’any vinent. El tercer paràgraf estava dedicat a expressar el desig solidari que no hi hagués cap nen que es quedés sense regals.

Arribat a aquest punt del redactat i encara amb tota la delicadesa i educació els vam demanar, si era possible i per favor, que em portessin... ara mateix no recordo quines joguines.

La carta finalitzava amb una salutació i la promesa d’anar-los a esperar proveïts d’un bon fanalet.

Amb la data, la signatura i la carta ben doblegada en un sobre on vam posar l’adreça, un segell a la part superior dreta i les dades del remitent al dors la vam portar a la bústia reial.

La carta, us ho ben asseguro, va arribar a Ses Majestats perquè em van portar tot el que havia gosat demanar.

Explico aquest agradable record per contrastar-lo amb el mal gust de boca que, molts anys després em va deixar col·laborar en diverses cavalcades i recollides de cartes als Reis d’Orient. Tafaner com soc, vaig voler veure quines coses deien en les seves cartes els nens. I la desil·lusió va ser espectacular. La major part de cartes no eren cap missiva sinó una simple llista de marques de joguines. Sense cap altra anotació, ni res.

Una bona part de les cartes no tenien ni tan sols el detall de dir «Estimats Reis, ho vull tot».

Sempre he agraït a la meva mare que m’ensenyés a escriure una carta. Rebre’n una de ben escrita causa un impacte que no té preu. Ho sé per experiència. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.