Recordava la setmana passada la resposta d’Artur Mas a Joan Herrera (ICV) l’any 2014 sobre la privatització d’Aigües del Ter-Llobregat: «Es pot quedar ben tranquil: això no té res a veure amb el Castor. Aquí hi ha un plec de condicions que s’han seguit escrupolosament». Ja saben el resultat: 304 milions d’euros que haurem de pagar tots els catalans. El seu company de partit i de govern Felip Puig no es quedava enrere en fatxenderia. El 25 de gener de 2001, Felip Puig va atribuir «a la ignorància i a algun intent de desorientar el clima social de la comarca» les accions contràries a l’abocador de Vacamorta. L’aleshores conseller de Medi Ambient, a més d’etzibar que «hi ha gent que només vol buscar problemes», va certificar el «perfecte» funcionament de l’abocador en una visita a les instal·lacions. El resultat d’aquesta supèrbia també és conegut: buidar l’abocador il·legal ens costarà uns 189 milions d’euros a tots els catalans, a més de l’impacte mediambiental pel trànsit de camions amunt i avall. Entre la indemnització a Acciona i el cost de buidar Vacamorta, uns 500 milions d’euros. S’hauria pogut construir el nou Trueta i encara sobrarien diners. «Quan les infraestructures es gestionen des de la proximitat, funcionen millor», va dir Pere Aragonès a principis de desembre. «La Generalitat ha demostrat que sap gestionar bé», va manifestar Jordi Puigneró, quan era vicepresident del Govern, sense posar-se vermell.

L’arrogància i l’orgull dels governs de CiU van impedir que es paralitzés l’activitat de l’abocador després de les primeres resolucions judicials, i ves a saber si també existien altres interessos més crematístics. Inaugurat el setembre de l’any 2000, dos anys després un jutjat de Girona ja va anul·lar una llicència municipal, sentència confirmada el gener de 2003 pel TSJC, basant-se en el fet que era «nociu i insaluble» i no es respectava la distància de dos quilòmetres entre la instal·lació i els nuclis de població. Aquests arguments ja haurien hagut de ser suficients per clausurar l’abocador i cercar un altre indret més apropiat. Què va fer el govern de CiU? Doncs, allò tan clàssic dels polítics, sostenella y no enmendalla. El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler (llavors a UDC, ara al grup parlamentari del PSC) va atorgar una nova llicència ambiental. Una sentència ferma de novembre de 2014 va obligar a clausurar l’activitat i buidar l’abocador.

Els primers treballs de buidatge han trigat vuit anys a començar perquè fins a tres presidents de la Generalitat (Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra) van fer veure que plovia. Els supremacistes només s’obeeixen a si mateixos. El trasllat de les 3,5 milions de tones de deixalles costarà quasi 189 milions d’euros, es perllongarà fins a l’any 2041 i comportarà, segons les estimacions, 140.000 viatges de camions. A banda de l’impacte mediambiental que puguin generar aquests treballs, el cost de l’operació, decidida per un jutge des d’un despatx, és de país ric, de país que li sobren els diners. Més enllà de la negativa de la Generalitat, que era bàsicament per arrogància, no em consten queixes a aquest trasllat dels residus a un punt encara per determinar. Però, jo em pregunto si és imprescindible buidar Vacamorta. No existien altres opcions per compensar al territori i al municipi pels danys causats?

No dubto de les bones intencions de la delegada de la Generalitat a Girona, Laia Cañigueral, quan assegura que el Govern «reclamarà responsabilitats a tots aquells que no van actuar com calia». Però, a qui? A Jordi Pujol, president de la Generalitat quan es va autoritzar l’abocador? Als exconsellers de Medi Ambient Felip Puig i Ramon Espadaler? A Antoni Mallorquí (CiU), l’alcalde de Cruïlles que va autoritzar i defensar l’abocador? A Artur Mas, conseller en cap quan es va atorgar la llicència ambiental i president de la Generalitat quan no es va executar la sentència de 2014? No, els únics responsables, com sempre, serem els ciutadans. Artur Mas, responsable de la indemnització a Acciona i partícip de la instal·lació de l’abocador de Vacamorta, viu feliç amb la seva pensió de 79.753 euros anuals com a expresident de la Generalitat.