El món sencer riu amb ganes d’Elon Musk

Elon Musk ha desbancat Donald Trump al panteó dels éssers desmesurats als quals ens agrada odiar. El món sencer riu amb ganes del creador de PayPal i Tesla, que torna a sentir-se el nen maltractat pel seu progenitor. L’encoixinat de milers de milions d’euros no protegeix qui ja va ser salvatgement satiritzat per Mark Rylance a No mires arriba. L’insuperable actor britànic va enfocar el seu mimetisme camaleònic «als qui creuen que salvaran la humanitat i són perillosos».

Els buits a l’agenda de Musk són de cinc minuts, si accedeixes a les seves faldes no disposes de més temps per vendre-li un projecte. Tot i això, les riallades desfermades per la seva irrisòria gestió de Twitter excedeixen el marge d’aquests 300 segons. I si ara hem de citar una segona pel·lícula que el crucifica, alguna cosa no funciona segons el que preveu l’imperi galàctic de l’home que ja ni tan sols és el més ric del món. A El misterio de Glass Onion, que és la segona part de Puñales por la espalda i ve programada a Netflix, l’encarnació del multimilionari s’ha encomanat a Edward Norton.

Per tant, Musk pot aixecar el seu mentó cisellat després d’haver estat interpretat per dos actors sense comparació, però en tots dos casos per tal de ridiculitzar-lo. Per si l’escarni disfressat de ficció requerís adjectius, Norton ha descrit el seu personatge com un compendi d’«aquests genis que han resultat ser idiotes i fraudulents», amb perdó. Per si algú necessita un aclariment, la llista inclouria Steve Jobs, Mark Zuckerberg o Jeff Bezos, a qui allibero de la condició infamant per la meva prerrogativa d’autor d’aquestes línies.

Per si no havia quedat clar, Norton va reblar davant la insistència de Whoopi Goldberg que havia retratat «un superhome dels narcisistes Illuminati». Això no se li diu a qui ha acumulat més de 180.000 milions, primer d’anada i ara de tornada. Queda clar que els Estats Units segueixen sent el segon país del món després d’Espanya on resulta més fàcil enriquir-se, però els nadius es mostren a continuació immisericordes amb els seus magnats. Musk ha complimentat la màxima de Hemingway, «l’única diferència entre els rics i la resta de la població és que els rics tenen més diners». S’ha convertit en un actor de comèdia, però negra, un color que afavoreix en el seu vestidor.