Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Miquel Fañanàs

Del vell al nou

Ala mitjanit d’avui s’acaba l’any 2022 i encetarem el 2023 segurament amb els mateixos bons desitjos de pau, salut i felicitat. Una ràpida mirada a l’any que acomiadem ens farà recordar que la fi dels aspectes més dramàtics de la pandèmia no ha suposat una millora automàtica de les nostres vides que s’han vist sacsejades pels efectes globals d’una guerra que Vladimir Putin va decidir engegar envaint la veïna Ucraïna a major glòria del seu ego malaltís. El preu del petroli, del gas, de la llum i, de retruc, dels aliments i dels serveis, ens ha malmès les previsions amb una inflació desconeguda des de feia molt temps que, malgrat les mesures del govern, ens obliga a revisar a la baixa les despeses familiars.

El meu barem per agafar el pols de la quotidiana realitat respecte de l’economia domèstica a la ciutat de Girona és el Mercat del Lleó. Segons una opinió força generalitzada entre els paradistes, ja en la preparació dels àpats del passat Nadal com per a la festa de Cap d’Any d’aquesta nit, els compradors han preferit deixar momentàniament de banda l’esforç estalviador i, sense tirar la casa per la finestra, han decidit que ara tocava celebrar sense massa restriccions la fi d’aquest 2022 per oblidar. Una enquesta a peu de parada feta per aquest diari just un parell de dies abans del Nadal confirmava l’evidència de l’augment de preus tot i que els clients ho assumien estoicament fent equilibris amb un pressupost domèstic cada vegada més eixut a base de comprar un xic menys i/o cercar alternatives més econòmiques. Amb tot, però, tots els comerciants han coincidit en afirmar que serà aquest 2023 que ara comença i, particularment els primers mesos de l’any, quan es notarà la patacada forta en les economies domèstiques i, com a conseqüència, el consum se’n ressentirà. I si als problemes del dia a dia fent equilibris per arribar a final de mes hi afegim els polítics, tant de l’Estat com de Catalunya, aleshores n’hi ha per posar-se a plorar.

Però mentre les famílies comencen l’any fent números per saber quins equilibris hauran de fer per sortejar els increments anunciats, ens preparem per rebre com cal els Reis d’Orient que a Girona arribaran la nit del dijous dia 5 amb una cavalcada que combinarà els carruatges amb una llarga passejada a peu. En aquest sentit, els organitzadors de la festa de la il·lusió, tot i no haver-hi restriccions pel covid-19, han decidit recollir el sentit majoritari de la bona acceptació que va tenir l’improvisat recorregut de l’any passat per repetir-lo enguany bo i perfeccionant-lo i millorant-lo en alguns punts del trajecte. Així, si la pandèmia ens ha portat males pràctiques com ara l’abús de les cites prèvies, en aquest cas ha servit perquè els Manaies repensessin la cavalcada i la reorientessin a través de nous espais ciutadans que fessin possible una presència més massiva i alhora més còmoda de grans i petits durant tot l’itinerari que començarà al Camp de Mart de la Devesa i acabarà a l’esplanada de La Copa. El que carregaran Ses Majestats en llurs alforges, però, ja són figues d’un altre paner. No crec que portin carbó perquè aquest producte torna cotitzar a l’alça com a conseqüència de la guerra de Putin, però espero que a Girona ens deixin les eines i les idees per fer possible que la ciutat llueixi maca i neta com Oviedo i les viles del Principat d’Astúries en general. És clar que els Reis van amb els camells (o els artefactes més sostenibles que facin servir ara) molt carregats i difícilment tindran esma per cobrir aquesta popular demanda. Suposo que ho deixaran perquè ho recullin els programes dels partits que concorreran a les eleccions municipals del mes de maig d’aquest 2023. Però em temo que ja no serà el mateix.

Aquestes dades son curulles de bons desitjos: pau, prosperitat, salut. Em quedo amb la que he rebut del publicista Lluís Bassat: «Que l’any 2923 ens porti la pau i la fi de totes les pandèmies, especialment la de la fam, la pitjor de totes». Doncs això. BON ANY NOU !!

Compartir l'article

stats