Discriminació laboral per l’edat

Una de les proclames i principis rectors de la nostra Constitució que haurien de complir-se i informar el conjunt de totes les polítiques socials del nostre país és la no discriminació per raó d’edat. Però com tantes vegades s’ha comentat, a vegades sembla que els principis i les boniques proclames de la nostra, i d’altres constitucions, no s’hagin fet per a la vida diària de les persones, sinó per a figurar en la Carta Magna, sense que arribi a condicionar i revertir el que passa realment en el dia a dia de les persones. I és que com diu la castissa dita castellana, «del dicho al hecho hay un trecho», i mai més ben dit en referència al tema de la discriminació per raó d’edat.

Ja ha saltat als mitjans de comunicació la preocupant problemàtica, referent a l’existència dels problemes que afecten les persones treballadores d’edat madura. I és cert que hi ha indicadors clars que posen en relleu que les persones més grans de 45 anys, que per una causa o altra han perdut la seva feina, troben enormes dificultats per tornar a inserir-se en el món del treball, de manera estable. I algunes, quan han superat proves i dificultats, fins i tot en l’àmbit d’administracions públiques, tot acreditant suficient vàlua i experiència, reben un gerro d’aigua freda, dins del període de prova o ja superada aquesta, quan se’ls comunica que «el contracte es rescindeix per no reunir el perfil que volem», sense més explicació ni motiu. És la problemàtica anomenada Edadisme, és a dir, que per causa de l’edat es condemnen a l’atur i a la precarietat a persones valuoses, simplement per ser majors de 45 o 50 anys.

Les dades de l’institut nacional d’estadística posen en relleu que més de la meitat dels aturats majors de 50 anys porten més d’un any buscant treball. I és necessari remarcar que això té greus conseqüències, no només econòmiques, sinó socials i de salut per als afectats, que es veuen penalitzats per causa de la seva edat, i abocats a l’economia submergida i a la precarietat.

He conegut molts treballadors i treballadores, amb formació envejable i preparació excel·lent, que només pel fet de ser major de 50 anys han trobat portes tancades i negativa, fins i tot, a ser entrevistats per una plaça o lloc de treball. I he vist d’altres que sense motiu objectiu raonable han estat acomiadats, suposadament per raó de l’edat.

És una problemàtica que caldrà afrontar tant legislativament com judicialment, per evitar el maltractament, la discriminació i la precarització de les persones majors de 45 o 50 anys. Si volem una societat més digna i inclusiva hem de fer possible la col·laboració intergeneracional, sense excloure ni precaritzar ni a joves ni a grans. Tenim molts reptes pendents i espero que aquest any que acabem d’encetar sigui propici a tenir una societat més justa i humana, en tots els aspectes i àmbits, sense discriminacions de cap mena.

Subscriu-te per seguir llegint