M’assabento per la premsa que ha mort el Papamèrit, al cel sia. Era anomenat així perquè va tenir el mèrit de retirar-se per si mateix, no com la majoria dels seus col·legues, a qui els retira el seu immediat superior cridant-los a consultes, hi ha consultes de les quals no es torna. Benet -tal era el seu àlies, ja que els papes, com els actors del Hollywood daurat, trien un nom cridaner per al públic- fou un gran intel·lectual, un home de gran preparació filosòfica i un erudit en el més ampli sentit del terme, del qual no he llegit mai ni una sola pàgina i a qui mai he escoltat ni una paraula, però es veu que això és el que s’ha de dir a la seva mort. Ocorre el mateix amb en Pelé, traspassat uns dies abans que en Benet, i això que va protagonitzar ben pocs traspassos durant la seva vida esportiva. D’aquest hem de dir que va ser el millor jugador de la història, encara que a penes ningú el veiés jugar en aquells temps pretelevisius. Hi ha afirmacions que no es discuteixen, sinó que s’acaten i es repeteixen, sota pena de ser tractats d’ignorants.

Al món li devia semblar estrany això de tenir un pontífex emèrit. No pas als espanyols, que fa anys que tenim un rei emèrit donant tombs pel món. No diguem als catalans, que als anteriors sumem un president emèrit, aquest en lloc de donar tombs ha aposentat el cul a Waterloo on li sufraguem la vida a ell i a la seva senyora, la qual s’ha quedat aquí però no permetem que passi penúries, ans al contrari, que s’aixeca 6.000 euros al mes de diners públics. Ignoro si el Papamèrit vivia tan bé com els altres emèrits, imagino que amb la seva solidesa intel·lectual -noti’s com m’he impregnat de la semàntica adient- preferiria llibres a compartir la vida amb Toni Comín, però això, excepte el president emèrit, ho prefereix qualsevol, fins i tot en el dramàtic cas que siguin llibres de Lluís Llach.

Ja es veu que convertir-se en algú il·lustre és força fàcil, n’hi ha prou de morir-se. Jo no tinc pressa, ni tan sols he aconseguit encara el grau previ de periodista emèrit, però imagino que, quan arribi el moment, després de rebuscar alguna virtut, el que es destacarà serà la meva capacitat de mantenir la verticalitat a la barra del bar Cuéllar després de tot un dia prenent quintos. Això sí que té mèrit.