Un bon nombre de persones, especialment aquelles i aquells que ja tenim una edat, fa un temps, que estem esparverats, enfront del gran nombre de violacions, de tota mena, que s’estan produint arreu. No veiem –potser són els anys– que la nova Llei del Sí és Sí, pugui resoldre, amb prou fermesa, la multitud d’actes que estan tenint lloc.

En alguns casos, sembla que, els presumptes culpables, tot i que a voltes siguin agafats in fraganti, i/o amb proves evidents de culpabilitat, no reben la sanció que, pensem, els hi correspondria; amb el corresponent disgust, per part de les víctimes, que han patit el dolorós trauma, i els seus familiars.

Sovint hem llegit algun article, on queden reflectits els nostres mateixos dubtes; i és llavors, que ens preguntem, si és la millor manera de posar fre als infractors, pels seus greus atemptats sexuals, que tant mal fan a les i els, que en són les víctimes, i a la societat que les pateix?

Per això, a la nostra humil manera d’interpretar-ho, al Sí és Sí hi afegiríem un: Però...

Tant de bo, al nou any, puguem veure-ho desaparèixer. Bon any nou!