Opinió | JAUME TEIXIDOR CUYAS girona

Records de joventut: temps de ràdio

Del 6 de desembre de 1933 –servidor amb només un mes de vida– fins al 20 de novembre de 1962, Girona emetia una única i entranyable emissora: Ràdio Girona EAJ 38. Els estudis es van instal·lar al carrer de la Força, número 8, i eren propietat de la societat Ràdio Associació de Catalunya. La seva seu central a les Rambles, número 125, de Barcelona.

A començament dels anys cinquanta vaig tenir la immensa sort d’entrar-hi com a locutor de 2a classe. Per pura casualitat, que també cal dir-ho. Al llavors locutor Sr. Salvador Saurí, li va sortir un contracte amb una televisió sud-americana i d’un dia per l’altre va marxar a desenvolupar el seu nou càrrec, perquè era un gran professional.

El dia abans de plegar de Ràdio Girona, el Quadre Escènic del GEiEG, dirigit per l’inoblidable Sr. Parera, va posar en antena l’obra teatral El Port de les boires, on un servidor donava vida a un sacerdot obrer del moll de Marsella.

En aquell temps a Ràdio Girona tot funcionava en directe perquè es trobava orfe de màquines enregistradores. Només acabar l’obra veig que el bon amic Ignasi, secretari de direcció, ve corrents, cridant «Jaume, el senyor director et vol veure immediatament». Quan vaig entrar al seu despatx em temia el pitjor: «Potser m’he equivocat o potser he dit una cosa per altra». En conclusió, que hi vaig entrar amb un cert tremolor de cames, però vaig sortir tocant el cel... M’esperava dret, i amb to amical em diu: «Por favor, Jaime, toma asiento... A partir de este momento quieres ser el locutor de Radio España de Gerona EAJ 38?», que llavors tenia aquesta denominació. I encara va reblar l’oferta, afegint: «El sueldo mensual es de 1.500 pesetas». Perquè el lector tingui una idea dels sous d’aquell temps, diré que com a funcionari de l’Estat, cobrava 333,33 pessetes. No el vaig abraçar i petonejar per respecte a la seva edat i alt càrrec.

En conclusió, el teatre del Grup em va portar al món de la ràdio... aquesta finestra oberta a la imaginació i als millors moments professionals de la meva vida.