Odi cap al teu amic ciclista

L’odi visceral que tenen molts ciutadans cap als ciclistes fa angúnia. Amb comentaris a viva veu o a les xarxes socials. Fan patir. És evident que n’hi ha que circulen malament i fan infraccions. Però res diferent de la majoria de vianants, que travessen un carrer per on els hi dona la gana o sense esperar el semàfor en verd ni tan sols quan a l’altre costat hi ha infants. Com alguns motoristes o conductors de cotxes que sobrepassen la velocitat permesa sempre que poden. O alguns usuaris de patinets elèctrics que es mouen per la ciutat com si fos una pista de patinatge. Però l’odi se l’enduen els ciclistes.

A Girona fa temps que hi ha ciclistes per donar i per vendre. I s’ha agafat mania i odi, sobretot, als que van amb mallot esportiu. No tant als qui van en girocleta o a treballar amb roba de carrer, encara que facin les mateixes infraccions. Per què als primers? Probablement per enveja. Se’ls hi posa la creu sense saber si viuen en un pis turístic o en un habitatge de 40 metres quadrats. Encara que no es diguin Lance ni Steve, sinó Lluís o Eva. Circulin bé o malament.

Aquest odi pot provocar que, sense saber-ho, s’acabi desitjant una desgràcia a algú que va en mallot i que potser és el teu pare, la teva germana, o el teu amic. Millor fer esport que odiar.

Subscriu-te per seguir llegint