Opinió

La porra

Amb cada canvi d’any s’ha posat de moda fer una porra sobre els famosos que són susceptibles de morir, ja sigui per edat o perquè la seva mala vida apunten a una defunció prematura. I cada vegada s’hi presta un bon grapat de persones que opinen i assenyalen alegrament els morts potencials, com un més d’aquests jocs virtuals que s’accepten com a ordinaris quan són molt il·lustratius del tipus de societat que ens estem creant entre totes i tots. D’acord que no deixa de ser una gracieta, una de tantes, i que al final la clau per sobreviure a aquest viatge efímer és prendre-s’ho amb humor, però aquest exercici en particular té alguna cosa de frívol i prepotent. Sí, normalment es «nominen» famosos a morir que en teoria mai sabran de l’existència de la porra, però la pregunta a fer-se és com es prendrien alguns dels participants que una persona anònima i desconeguda es dediqués a pronosticar la seva mort basant-se en informacions superficials de la seva vida. Fem l’exercici: si miréssim les fotos d’Instagram d’un individu que seguim i ens aventuréssim a dir que morirà aviat per l’estil de vida que porta, no ens semblaria legítim que la persona en qüestió se’ns ofengués una mica? Un dels grans mals del món actual és que justifiquen qualsevol ocurrència amb el discurs de l’humor i la seva necessitat. Res a apel·lar sobre la seva decisiva importància, però en l’humor, com en gairebé tot, hi ha un concepte que és el del mal gust. Es poden fer bromes molt macabres que tenen un gust exquisit, perquè estan basades en la intel·ligència i en les possibilitats expressives del llenguatge. D’altres, i la porra aquesta n’és un clar exemple, són simples banalitats disfressades d’irreverència, sobretot perquè acaben detonant fòbia a la vellesa i prejudicis envers les realitats alienes. Ara resulta que una persona que en teoria té una vida molt hedonista és més susceptible de morir que una que es queda tot el dia a casa mirant Netflix i només surt per anar a missa? O no serà que ens encanta posar etiquetes i jutjar els altres, fins al punt de creure’ns amb el dret diví de dir què és «correcte» i què no? Equiparar vellesa i mort no és nou, però quan tinguis l’edat d’aquests que assenyales ja m’explicaràs la gràcia que et fa la possibilitat de morir-te aviat, i que algú especuli amb el tema. La porra més adient pels temps que corren és endevinar qui serà el primer a dir una idiotesa durant el nou any. Seria molt disputat.

Subscriu-te per seguir llegint