Sense embuts

Fa poc més de dos anys reflexionava, en aquest mateix espai, sobre el fet que Figueres s’estava «culubretitzant». El detonant? Una persecució automobilística al popular barri del Culubret, més pròpia d’un film protagonitzat per Jason Statham, que es va iniciar quan una patrulla policial, en veure circular un vehicle de manera sospitosa, va perseguir-lo fins a fer-lo estavellar contra un habitatge. Que en el seu maleter es trobés un carregament de «droja mala» fou una lamentable casualitat. Un succés espectacular però desafortunat que va posar la ciutat dels detalls i la seva inseguretat a l’ull de l’huracà. A títol personal, però, el més sorprenent no va ser aquest casual, sinó el fet que algunes suposades veus vinculades amb la seguretat i la ciutat, lluny de rebre el text amb la seva voluntat crítica, volgudament histriònic, curull d’ironia, sarcasme i analogies exagerades, van preferir ofendre’s i exigir rectificacions.

El temps ha demostrat que aquella denúncia, més enllà de la conya implícita, és compartida per bona part de la població, ja que violència i inseguretat, a banda d’habituals, s’han acabat estenent al centre neuràlgic de la vila. Sense anar més lluny, el passat 3 de desembre moria a la Rambla un suposat lladre víctima d’un atac amb arma blanca del seu soci, mateix espai en què, durant el diumenge de l’1 de gener, testimoniava de nou una baralla multitudinària davant el Cafè París. El fet, gravat amb mòbil per un ciutadà, va viralitzar-se a les xarxes socials. Tot plegat, un context preocupant recolzat per la publicació de l’Informe del Ministeri de l’interior sobre infraccions penals produïdes a Figueres durant el darrer any, que ha comptabilitzat un augment de mil delictes més.

I què fa l’autoritat davant realitats com aquesta? El que millor sap fer: construir-ne altres de paral·leles. En aquest cas, l’alcaldessa acaba d’estrenar un impagable espai d’entrevistes a Youtube titulat «Sense embuts» (Buenafuente, primer, i influencers, després, han demostrat que tothom sap entrevistar), xou amb la voluntat de posar el focus sobre joves de la ciutat que fan coses, i que moltes vegades no es valoren prou. Proposta interessant, fins i tot intel·ligent, però que per al moment concret resulta ingènua, frívola i absurdament allunyada del context real de la ciutat. Com diria aquell, ara no toca. O sí, perquè en any electoral cal remenar les cireres. Postureig que, paradoxalment, la gent s’empassa sempre per acabar votant com el cul. Per tot això, es fa urgent l’aparició d’alternatives ciutadanes independents que eduquin la resta en la capacitat d’autogestionar els municipis amb eficiència. Continuar confiant en la política de sigles tradicionals, un sistema caduc que s’ha confirmat venut a gent poc capaç, quan no a interessos personals o de partits putrefactes, és ser còmplice de la perversió de la democràcia. I això també cal dir-ho sense embuts.

Subscriu-te per seguir llegint