Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Jordi Serrano

Campanes de fa quatre dies

Aquests dies hem tornat a parlar de campanes perquè a diversos pobles ha fallat la megafonia la nit de Cap d’Any. I amb aquesta excusa s’ha tornat a parlar sobre el soroll dels campanars de les esglésies catòliques del país. Quan algú protesta se’l critica d’urbanita o se l’insulta de totes les formes possibles.

Estic en contra del repic de campanes, almenys durant la nit o que toquin a mort cada vegada que traspassa un veí. No cal. Els ateus podríem fer que cada vegada que es mort un ateu soni a tota pastilla per la ciutat La Marsellesa.

El primer argument és la laïcitat. Els ateus no anem donant la tabarra tot el sant dia, tots els dies de l’any amb sorolls diversos. Si tots ens posem a fotre soroll a la fi no podrem dormir tranquils. En segon lloc, no sé perquè si hi ha normes de soroll per a tothom, els catòlics se les salten sempre. Si hi ha ordenances municipals sobre el nivell de decibels en qualsevol activitat, no sé perquè hi ha d’haver excepcions quan avui a Catalunya la major part de ciutadans són ateus o agnòstics. Quan es fa una festa al carrer per exemple, es dona permís per unes hores determinades i si se les salten hi ha sancions. Fins i tot hi ha uns aparells als equips de so per limitar-ne el volum. Podríem posar limitadors de soroll a les campanes? En tercer lloc, hi ha un argument històric. La gent afirma, sense tenir-ne ni idea, que les campanes han sonat sempre. Cal dir que això és fals. Perquè les campanes sonin de dia i de nit cada quart d’hora, es necessiten uns grans campanars i una gran tecnologia que estava a l’abast de molt poques esglésies. O creieu que a les esglésies catalanes hi havia torns de campaners durant tot el dia i tota la nit i caps de setmana inclosos? No. El toc de campanes a les esglésies catalanes va vinculat al motor i, per tant, a l’electricitat. Per això és una tradició que no pot tenir més de cent anys en la major part del territori català. Com deia Eric Hobsbawm les tradicions sempre són un invent. El mateix podem dir de l’àdhan, la crida als fidels musulmans per a l’oració que fa el muetzí. Pujava al minaret i feia des d’allí la crida. Per molt que tingués una veu de tro arribava a uns pocs metres. Ara no, ara es fa en molts països amb potents equips de megafonia empipant a tots aquells que són laics o d’altres religions. Un darrer argument sobre les tradicions catalanes són els pessebres. Tots aquells que tant defensen els pessebres com una gran tradició catalana, haurien de saber que en realitat va arribar per primera vegada a Catalunya durant el segle XVIII quan el rei Carles III el porta de la tradició italiana de Nàpols. És a dir, el fill de Felip V, el que va liquidar les constitucions catalanes català i imposa el decret de Nova Planta, és qui ens portà el pessebre. O sigui que els ateus estem a un pas de declarar el pessebre botifler! No patiu, qui escriu aquestes ratlles ha guanyat premis de pessebres artístics. Bon any a totes.

Compartir l'article

stats