Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Joaquim Nadal

Joan Boadas i Raset

Afinals de desembre (23/12/22) es va jubilar el director de l’Arxiu Municipal de Girona des de 1990, Joan Boadas i Raset. Aquesta jubilació li arriba en un moment de plenitud i malgrat l’aparent paradoxa estic convençut que en el capteniment d’en Joan Boadas la jubilació és el camí cap a una nova projecció en el camp dels arxius aprofitant l’embranzida dels dos reconeixements que li ha fet el Consell Internacional d’Arxius, el reconeixement com a Fellow of the International Council of Archives i l’Emmett Leahy Award, autèntics passaports per a futurs compromisos i nous treballs. Es jubila doncs de la dimensió local però no pas de la dimensió global. Potser justament perquè en els seus més de trenta anys al servei de l’arxiu de la ciutat ha combinat l’anclatge local imprescindible amb una visió i una ambició globals que el van dur en el seu moment a acceptar, per exemple, el repte d’acollir els fons de les illes Marshall i tractar-los adequadament.

En el terreny de l’organització i sistematització del sistema arxivístic de la ciutat de Girona li hem de reconèixer la visió a llarg termini i un plantejament ambiciós i global. La creació del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions ajuda a entendre pel sol nom la dimensió del servei i el conjunt d’activitats que aixopluga.

Així hi trobem d’una banda els productes directament relacionats amb l’Arxiu Municipal de Girona: les guies, inventaris i catàlegs; la guia de fons procedents de persones, fons patrimonials, administració local, associacions i fundacions, establiments comercials i empreses, les institucions i les col·leccions; la premsa digitalitzada; l’Arxiu a les xarxes i els productes específics descarregables com les Efemèrides i els productes singulars que constantment elabora el servei de l’Arxiu.

En segon lloc hem de constatar l’encert de la transformació de l’antic Arxiu d’Imatges en el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) que és el dipositari i gestor d’un fons ingent d’imatge fixa i en moviment a disposició en obert per als usuaris que ho requereixin. Directament vinculades amb el CRDI hi ha les Jornades Imatge i Recerca Antoni Varés que es van iniciar el 1990 i que l’any 2022 van assolir la 17a convocatòria, sempre assumint nous reptes, obrint nous camins i sempre amb la publicació del llibre de les Jornades en el moment d’iniciar-se.

Per altra banda en la política de publicacions hi trobem diferents productes que aporten els fonaments del coneixement documental de la vida de la ciutat i de la dimensió institucional de l’Ajuntament: la Col·lecció de documents de l’Arxiu municipal de Girona ens ha ofert els llibres Verd (Ch. Guilleré), Vermell (Griselda Juliol) i Groc (Anna Gironella), autèntiques constitucions de la ciutat, els quatre volums de Lletres Reials a la ciutat de Girona (M. Josepa Arnall-Anna Gironella), el Catàleg de pergamins de l’Arxiu Municipal i el treball El sindicat remença de 1448 (M. Mercè Homs). Precisament al voltant d’aquests fets Boadas va aprofitar els seus contactes internacionals per promoure, per la via directa, la declaració del Llibre del Sindicat Remença al catàleg de la Unesco memòria del Món (2013).

Els volums de la col·lecció Història urbana de Girona. Reconstrucció cartogràfica, aporten llum aclaridora des de 1995 per a percebre l’evolució de la forma urbana de Girona des de la fundació i fins al segle XVIII amb les aportacions de Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla i els dibuixos suggerents i estimulants de Jordi Sagrera.

La col·lecció de monografies de la Història de Girona supera ja els cinquanta títols i acull treballs monogràfics sobre la nostra peripècia col·lectiva que altrament potser no haurien trobat encaix. A banda és clar dels llibres que des de l’Arxiu s’han publicat amb les Publicacions de l’Abadia de Montserrat o amb la Fundació Noguera.

La iniciativa de les «Conferències a l’Arxiu Municipal» que va arrencar el 2006 ha cristal·litzat ja en 17 volums publicats amb la particularitat una mica insòlita que en la majoria de vegades el volum s’ha pogut lliurar a l’inici als assistents del cicle. Unes conferències que han acreditat la seva capacitat de convocatòria i han aplegat públics notables per damunt de les expectatives habituals en actes d’aquesta mena.

L’any 2013 en el camí cap a la diversificació de les publicacions i les col·leccions es va encetar la col·lecció Girona Biografies dins de la qual, apart de personatges rellevants de la història de Girona, han començat a aparèixer les biografies de molts dels alcaldes de la ciutat dels que no en sabíem prou.

Boadas s’ha esmerçat també a donar un nou impuls i una nova personalitat al llibre monogràfic que s’ha editat tradicionalment amb motiu de les Fires de Sant Narcís i el bagatge dels diversos productes que s’han anat elaborant i presentant acredita una visió clara d’arrelament indiscutible alhora que introdueix elements de modernitat en la temàtica i la presentació.

Així mateix més enllà de la pròpia política de publicacions hem de situar les col·laboracions público-privades que eixamplen el ventall de la difusió dels productes del propi arxiu. És el cas de la transformació a partir de 2005 de les velles carpetes definides en l’etapa de l’Arxiu d’imatges per la nova col·lecció Girona fotògrafs que l’Ajuntament edita de manera conjunta amb AMR

En el terreny personal hem vist l’evolució del jove Joan Boadas i Raset, arxiver i historiador, amb responsabilitats successives als arxius de Caldes de Malavella, Salt i des de febrer de 1990 de Girona. Quan va arribar a l’Arxiu Municipal de Girona la renovació arxivística ja havia començat de la mà d’en Ramon Alberch i Fugueras però en Joan Boadas va saber donar-li un impuls definitiu i determinant. La dimensió d’arxiver ha dominat la seva vessant d’historiador però queda emmarcada pel seu llibre sobre Girona després de la Guerra de Successió. Riquesa urbana i estructura social al primer quart del segle XVIII (Girona, IEG, 1986) i la seva extensa i acurada monografia Fotografia en temps de noucentisme. Adolf Mas, Valentí Fargnoli, Jeroni Martorell i el repertori iconogràfic (Girona, Ajuntament 2018) que tindria el seu colofó en el llibre Girona/Fargnoli (Girona, Ajuntament, 2019). El llibre sobre el repertori iconogràfic assenyala un dels grans temes pendents de la historiografia i de la catalogació i digitalització de fons, atesa la seva dispersió en diferents arxius, i és una contribució decisiva per al coneixement d’un període assenyalat i marcat per les polítiques de la Mancomunitat i per uns personatges cabdals en el terreny del patrimoni.

Entre el primer i els dos darrers un munt de treballs, articles, conferències, llibres col·lectius, direcció de col·leccions i la culminació i tancament d’una de les col·leccions que ha dirigit amb el Diccionario Boadas para la gestión de archivos (Gijón, Trea, 2021), que és una bona guia i orientació per a definir la metodologia i els objectius dels arxius alhora que ajuda a entendre al servei de què i de qui estan les col·leccions documentals.

Finalment no és menys rellevant tota l’acció al capdavant de la gerència del Museu del Cinema col·lecció Tomàs Mallol que afegeix valor universal al sistema de museus de la ciutat. En el terreny de la imatge Boadas ha explorat també el camí de definir col·leccions de fotografia contemporània per a la ciutat de Girona i ha mantingut una col·laboració fructífera amb la Fundació Mapfre a partir de les col·leccions de daguerreotips del CRDI.

L’Arxiu queda en bones mans i amb un bon equip. Lluís Esteve Casellas continuarà la tasca empresa per Joan Boadas i la culminarà en molts aspectes amb un nou arxiu potser i noves facilitats en el camp de l’arxiu administratiu i de la digitalització dels fons i de les col·leccions i nous enfocaments en el tractament de dades.

En Joan Boadas tanca una llarga i fructífera etapa caracteritzada per la professionalitat extrema, pel rigor, per l’exigència. Segur que ara està en condicions d’encetar-ne una altra. I darrere el seu bigoti abundant i un aire aparent de professor distret subratllat per l’arrodoniment de les seves ulleres s’hi troba una personalitat d’iniciatives renovadores. Amb una simpatia real i continguda alhora, un mig somriure, en Joan Boadas ha reservat algun aspecte cantellut del seu caràcter només per les ocasions que n’eren mereixedores.

Queda per la memòria de la ciutat i especialment de l’arxiu el testimoni de la tasca d’un servidor públic eficient i exemplar.

Compartir l'article

stats