Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Miquel Fañanàs

L’art del cartell

La mostra de cartells publicitaris es pot veure a CaixaForum de Girona fins al 26 de febrer. ANIOL RESCLOSA

Qui més anuncia, més ven» és el títol d’un llibre del professor de la UdG Lluís Costa editat per la Fundació Atrium Artis ara fa un parell d’anys, on es posa de manifest que la utilització de tècniques persuasives per a promocionar i difondre l’adquisició de béns i serveis «és tan antiga com el propi comerç». Amb tot, però, a diferència d’altres disciplines científiques, la publicitat té un origen relativament recent, ja que, segons l’autor d’aquest interessant treball sobre la història de la publicitat a Girona, remuntar-nos abans de mitjans del segle XIX que és quan la publicitat experimenta un auge considerable de la mà dels avenços de la industrialització, seria tant com transitar per la protohistòria del fenomen, en temps de la figura del «xarlatà» que recorria carrers i places de les ciutats.

Efectivament, els impactes publicitaris, ja siguin a través dels diaris i en bona sintonia amb l’art del cartell com a suport visual del missatge, sorgeixen a mitjan segle XIX, però gràcies al dinamisme productiu de l’època ben aviat es fan presents i, en alguns casos, omnipresents. El cartell, a diferència de les arts associades a l’acadèmia, principalment la pintura i l’escultura, esdevé així un mitjà de comunicació de masses de gran impacte social que arriba a tota la gent i d’alguna manera afavoreix una certa democratització de les noves formes de l’art modern en una societat en transformació pels volts del 1900. L’exposició «Cartells de la vida moderna. Els orígens de l’art publicitari» instal·lada a les sales del CaixaForum de Girona amb fons del MNAC però també gràcies a préstecs de col·leccionistes privats com Marc Martí i d’altres entitats i museus, explica com i de quina manera el cartell publicitari es va convertir en un poderós mitjà de comunicació de masses i, a la vegada, en una obra d’art. Aquesta realitat històrica s’explica així amb obres d’artistes com Henri de Toulouse-Lautrec, Ramon Casas, Jules Chéret, Santiago Rusiñol o Joaquin Sorolla, autors que varen saber plasmar en els seus cartells no només l’objectiu publicitari i / o propagandístic que se’ls havia encomanat sinó els canvis que es reflectien en una societat en constant evolució.

Les sales estan disposades de tal manera que puguin oferir no pas una mirada històrica i / o cronològica sinó transversal de l’època daurada del cartellisme, de tal manera que a través del recorregut pels set àmbits de l’exposició el visitant va copsant els canvis i els costums estètics de la societat, el paper de la dona com a musa i atracció publicitària, la influència de l’estampa japonesa en el cartell modern, l’art al carrer, el progrés, la premsa, els llibres o el culte a la moda, la salut i la malaltia, però també les festes, l’esport, els viatges i / o la vida nocturna. Un passeig per la vida de finals del XIX i principis del XX amb algunes amenitats i curiositats com són, per exemple, el cartell de Ramon Casas que l’any 1898 va guanyar el primer premi convocat per les destil·leries d’Anís del Mono, una litografia sobre paper de la cèlebre sala de festes Moulin Rouge del pintor i extraordinari cartellista Toulouse-Lautrec, l’anunci del Champagne Mercier d’Antonio Utrillo, l’aportació artística de Joaquin Sorolla pel diari republicà de València «El Pueblo» o el que avui seria impensable anunci «Los cigarrillos París» que l’any 1901 va guanyar l’artista italià Aleardo Villa.

Aquesta mostra de la vida moderna a través de l’art del cartellisme es podrà veure fins al pròxim 26 de febrer a la Fontana d’Or i després anirà a Tarragona. Més enllà de l’interès específic del seu contingut, que és evident, he trobat a faltar en aquesta exposició algun cartell d’aquesta època vinculat directament a la ciutat de Girona. Penso, per exemple, en els que es feien amb motiu de les Fires de Sant Narcís o d’altres d’estètica i autors modernistes que segur es podrien haver aconseguit a través dels serveis de documentació i arxivística de l’Ajuntament o la Diputació, és a dir, apropar l’art on s’exhibeix.

Compartir l'article

stats