Vull parlar de la manca d’habitatges assequibles al nostre país. Cada vegada són més les persones que no poden accedir a un habitatge digne a causa de l’alt preu d’aquest. Això provoca un augment de la població en situació de carrer i un agreujament de la desigualtat social. A les principals ciutats els lloguers es troben sobre els 500/600 € una habitació, cosa que dificulta l’emancipació dels joves i que famílies senceres no puguin fer front al cost que suposa una llar digna. De fet, Barcelona es troba al màxim històric de 18,7 €/m2, una autèntica barbaritat. Les dades parlen per si soles, recentment es va publicar que a la capital catalana, la meitat de les persones sense llar fa menys de cinc anys que hi viuen, i tot arran de la pujada dels preus dels lloguers. Cal que les autoritats governamentals adoptin mesures urgents per solucionar aquest problema. Entre elles, es podria considerar la construcció d’habitatges públics a baix cost, la regulació dels preus de l’habitatge al mercat privat i el foment de l’habitatge social. Està clar que tot puja, ho sentim una vegada i una altra als mitjans, però quan aquestes pujades afecten tan directament la vida dels ciutadans, com per perdre casa seva, cal fer alguna cosa.