Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Ferran Vallespinós Riera

Endogàmia administrativa

A qui ens ocupa (i sovint també preocupa) el model de desplegament de les energies renovables que alguns volen imposar, el darrer mes de l’any passat ens ha deixat una important notícia. Finalment, i amb un considerable retard amb relació a un calendari anunciat i mai complet fins ara, la Dirección General de Calidad y Evaluación, fa formular declaració ambiental estratègica dels Plans d’Ordenació de l’Espai Marítim (POEM). Aquest és el darrer pas per l’aprovació de l’ordenació marina que, d’entre altres temàtiques, regularà la implantació de l’energia eòlica al mar.

Per tant, el que davant de Roses, a una zona de gran biodiversitat, permetin una instal·lació industrial per a fabricar electricitat amb el vent, depèn que acabin la paperassa administrativa. Malgrat que res està definitivament aprovat, ja hi ha sis projectes que en teoria (i només en teoria) competeixen per posar els seus gegantins molins a la zona.

La declaració ambiental del 16 desembre és sucosa per les espectaculars contradiccions del text (per exemple, algunes zones de Galícia es retallen per la importància de la pesca d’arrossegament, en canvi, la de davant de Roses queda amb la mateixa geometria; es veu que la pesca no és important a aquesta zona) que ja analitzarem un altre dia. Avui em centraré a descriure el procediment administratiu que s’ha seguit fins a assolir la declaració ambiental estratègica, condició indispensable pel que vindrà després.

Tot s’inicia amb un document anomenat Planes de Ordenación del Espacio Marítimo, que té una part comuna per les cinc demarcacions marítimes i un annex específic per cadascuna d’elles.

En el cas de l’anomenada demarcació llevantina-balear, a què pertany la zona de Roses, l’estudi a base de nou criteris (amb molt poc pes ambiental i enfocats sobretot a facilitar el negoci dels promotors i procurar evitar que avions i vaixells s’estavellin contra els aerogeneradors) determina que la zona de Roses és d’ús prioritari per l’energia eòlica. Ara diu tot el contrari, sense justificar-ho, que l’ordenació anterior (2009). Aquest document, que és la base per a determinar les zones aptes per l’eòlica marina, està signat pel Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

El juliol de 2021 se sotmet a informació i a consultes a les administracions públiques afectades i a les persones interessades, l’avaluació ambiental estratègica dels plans d’ordenació de l’espai marítim de les cinc demarcacions. L’òrgan promotor i substantiu d’aquests plans és la Dirección General de la Costa y el Mar del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

Finalment, com ja hem dit, es formula el dia 16 de desembre la declaració ambiental estratègica dels POEM, que és un document fonamental, ja que entre altres coses, modifica la proposta inicial de zones del desenvolupament de l’eòlica marina (segons es diu, per a minimitzar l’afectació sobre l’activitat pesquera), inclou els criteris fonamentals per les zones d’alt potencial per produir energia eòlica marina i inclou una sèrie de mesures que hauran de tenir en consideració els projectes. Aquesta declaració la signa la Directora General de Calidad y Evaluación Ambietal, que per descomptat pertany al Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

I ara què queda per fer? En teoria cal aprovar definitivament els POEM mitjançant un Real Decreto (a la web del ministeri es pot trobar un esborrany) que s’haurà d’adaptar fil per randa a tot el que diu la declaració ambiental. Evidentment, el promotor d’aquest decret serà el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico.

Fem una petita recopilació. Un mateix organisme (el Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico) s’ha encarregat de redactar els documents que han decidit què es pot fer a cada demarcació marina, ha estat l’òrgan substantiu de la tramitació de l’avaluació d’impacte, també l’encarregat de l’aprovació de la declaració i finalment serà qui doni forma definitiva als POEM. I molt probablement, el mateix ministeri fixarà el reglament de la subhasta que, per exemple, ha de decidir quin o quins dels suposats competidors de la zona del golf de Roses serà finalment l’encarregat de tirar endavant un projecte que el territori manifestament no vol.

Amb tot això no vull dir necessàriament que el procés seguit estigui contaminat de rel, simplement l’he descrit. Les endogàmies són dolentes per les nissagues monàrquiques. Com a biòleg també conec que les endogàmies a poblacions aïllades solen produir artefactes evolutius, sempre interessants però amb molts riscos. I penso que les endogàmies administratives, quan un mateix ministeri decideix què es pot fer i d’ell depèn l’aprovació de tots els instruments legals que facin possible fer el que es vol fer, ho trobo desencertat, almenys estèticament. És allò de ser art i part; en qualsevol procediment està sempre mal vist i, fins i tot, prohibit.

Potser no hauria estat malament que l’aprovació de la declaració ambiental no hagués estat depenent de funcionaris del mateix ministeri promotor. Tenim exemples ben recents de projectes fracassats amb declaracions d’impacte positives; no cal dir res més. Potser, i només potser, deixar un tema tan sensible en mans d’una comissió d’experts i científics objectius hauria estat una bona proposta.

En tot cas, si el que s’amaga darrere dels POEM (sobretot la implantació d’eòlica marina) és un error, un immens error, lamentablement es demostrarà... com es va demostrar que injectar gas al subsol marí davant de Vinaròs no era bona idea!

Compartir l'article

stats