Nadal, sense Pastorets és menys Nadal!

Si passem per alt les meves intervencions poètiques cada fi de curs a l’estimat Col·legi de la Salle, sota la presidència del germà Gervasio i de mossen Lluís Amat Pallí, la meva «puesta en escena» va recòrrer tots els papers dels Pastorets. Només amb 15 anys vaig encarnar el paper de Sant Josep; després d’en Batus, pastor còmic, per passar finalment al de Llucifer.

Als anys quaranta, a La Salle, es representaven els pastorets de Mossèn Gay, un sacerdot nascut a Calella de la Costa l’any 1889 i que al llarg del seu magisteri va ser vicari de les parròquies de Vilaür, Llers, Palafrugell i Cassà de la Selva. El dia 12 d’agost de 1936 fou detingut i portat a la carretera de Banyoles a Olot per Santa Pau. Allí fou assassinat al terme de Sallent.

Era també un poeta molt conegut i un autor teatral exitós, particularment pels seus Pastorets, el d’en Batus i l’Aram, que després es van representar fins l’any passat al Teatre Municipal sota la direcció de l’estimat i plorat Joan Ribas Feixes.

El Teatre Municipal, aquest Nadal ha quedat orfe dels acudits d’en Batus i l’Aram, la fúria infernal de Llucifer, els bons consells de l’arcàngel Gabriel, i la joia de contemplar el Naixement del Nen Salvador. Quina llàstima! Crec que de cares al proper any, hem de fer tot el possible per tornar a gaudir d’aquesta peça cabdal del calendari cristià. No solament perquè forma part de les nostres més arrelades tradicions, també com a homenatge al qui tantes dècades va fer possible aquest miracle. El sempre recordat Joan Ribas i Feixes.