Pep Fort i els de Don Pàmfil

Un tal Pep Fort, president d’un subgrup llacista anomenat Donec Perficiam, s’ha donat de baixa del Consell per la Republiqueta després d’intentar infructuosament, durant set mesos, saber a què dediquen en aquest Consell els diners de les quotes dels seus afiliats. Set mesos que ha perdut el senyor Fort, i que s’hauria estalviat si m’ho hagués preguntat a mi, que li hauria ofert la resposta a l’instant: a viure la vida, il·lús, que el casalot de Waterloo i les xefles dels seus inquilins, no es paguen soles. No recordo gaire de les classes de llatí de l’hermano Gregorio als Maristes, però estic segur que Donec Perficiam deu significar una cosa així com «Don Pàmfil» -en el grau superlatiu absolut- no tant pel fet d’esperar la republiqueta sinó per creure que el seu peculi es destinaria a tal causa.

El pobre Fort es pensava que els seus diners i el de la resta de pagans, facilitaria l’adveniment de la republiqueta, i no només no hi ha ni rastre d’aquesta, sinó que no es dignen a explicar-li a què han destinat la pasta. L’home fa balanç, en una columna del qual escriu les quantitats que ha anat pagant religiosament -no en va el llacisme es basa en la fe-, i en l’altra els fets assolits pel Vivales i els seus, que es redueixen a un segell de correus i un carnet plastificat que està a l’espera de tenir ús conegut. L’home sospita -Déu li conservi la vista si ha trigat set mesos a intuir-ho-, que el Consell no és més que una forma com qualsevol altra que ha ideat JuntsxEstafar (o com es diguin avui els exconvergents), per omplir-se les butxaques. Fort és un setmesó intel·lectual, es diu així als qui triguen set mesos a descobrir el que el comú dels mortals entén a la primera. Més val tard que mai, tot i que no sé si el president fugat li retornarà els diners, aquestes coses no funcionen com en les rebaixes, i a més ha de fer honor al seu nom de Vivales.

Com en els millors trucs de màgia, res per aquí i res per allà, ni els diners de les quotes ni la republiqueta catalana i, en canvi, alehop, apareix un munt d’individus que viuen sense fotre ni brot. Relacioni tots dos fets el senyor Fort, a poder ser abans de set mesos, i entendrà moltes coses. Nihil novum sub sole, que significa -perdoni’m l’hermano Gregorio si erro- «sempre hi haurà passerells».

Subscriu-te per seguir llegint