Vaig llegir l’article que en Bosch Martí va fer defensant en Damià Escuder. He de dir que la Fundació Bòlit no ha tingut la delicadesa de saber separar les peculiaritats dels diferents personatges, ja que de singularitats n’hi han de molta mena, i en Lluís Bosch ha sabut desgranar magníficament les qualitats i singularitats del seu amic Damià Escuder, i si per un costat em semblava bé que sortissin a la llum els desconeguts de sempre: captaires, alcohòlics i els tocats de l’ala que alguns surten fotografiats a l’exposició de la Rambla, per l’altre, barrejar el dit personatge amb tots ells, és totalment desafortunada la tria, això només denota, que els comissaris estan molt lluny de saber discernir uns i altres, i que no en tenen ni idea de qui va ser el Damià Escuder, per barrejar-lo amb tota aquesta faràndula. Jo també el vaig conèixer i me’n guardaria prou de posar-los conjuntament amb la patuleia, que per singulars que siguin, és totalment adversa a la d’en Damià. Si s’hagués fet un paral·lelisme per exemple amb Dalí, o genis d’aquesta mena, hauria estat tota una altra cosa. Res més a dir, una llança a favor de la carta que ha fet en Lluís Bosch en honor al seu amic Damià Escuder.