Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Pere Lladó

El PSC: de rebutjat a festejat

Les properes eleccions municipals poden significar canvis importants en la política de pactes a Catalunya. En aquest sentit és el PSC qui ocupa la centralitat del país i els seus vots poden donar molt de joc.

No hi ha dubte que Salvador Illa ha contribuït decisivament a la resurrecció d’un PSC que més d’un politòleg donava per liquidat. Sobretot arran del procés quan dirigents importants del partit l’abandonaren per tal de cercar aixopluc en el camp independentista. D’altra banda, Miquel Iceta fou el focus de tot tipus d’acusacions i fins i tot el Parlament de Catalunya amb majoria secessionista impedí que presidís el Senat espanyol.

Un home com Oriol Junqueras fa pocs mesos feia unes declaracions desafortunadíssimes en contra del PSC sense tenir present que gràcies als socialistes avui gaudeix de llibertat. Però en poques setmanes Junqueras s’ha vist obligat a empassar-se el gripau i avui ERC pretén pactar amb els socialistes els pressupostos de la Generalitat. Tot fa pensar que serà així, malgrat les condicions d’Illa en temes com l’aprovació del Pla Director Urbanístic que afavoreixi el projecte del Hard Rock, subscriure el conveni amb el govern espanyol per acordar el finançament i execució de les obres de la B-40, l’ampliació de l’aeroport del Prat o signar el contracte-programa entre Generalitat i Renfe per fer efectiu el pla «Transformem Rodalies».

Des de l’estiu que el cap de l’oposició s’havia ofert a pactar els pressupostos, però ERC el va menystenir fins fa poques setmanes, quan s’adonà que Junts no li facilitaria el camí pressupostari. Ara el govern el busca no com en Salvador, sinó com el salvador de la pàtria.

Però el PSC no només marca posició a la Generalitat, sinó que el mateix Xavier Trias ja ha insinuat que li agradaria una entesa amb Jaume Collboni. La darrera enquesta del diari Ara atorga un avantatge del PSC amb un parell de regidors per sobre dels seus contrincants. Difícilment Trias pactarà amb en Maragall i una entesa amb l’actual alcaldessa és del tot impossible, per la qual cosa no seria res d’estrany veure a l’ajuntament de Barcelona un acord entre el PSC i l’equip de Trias que és conscient que la marca de Junts li resta vots. Una entesa d’aquestes característiques podria facilitar un acord a la Diputació de Barcelona, per la qual cosa la reedició del pacte és més a prop que mai, malgrat el posicionament contrari dels Borràs i Cuevillas de torn.

I finalment, Jaume Giró en unes declaracions el proppassat diumenge al digital El Nacional plantejà la possibilitat de ser candidat a la Generalitat per Junts i presentar-se a les primàries. De moment imita a Yolanda Díaz i fa vida de partit –pot viure de renda, econòmicament parlant– recorrent agrupacions i escoltant els afiliats.

En l’entrevista insisteix en les diferències que el separen d’ERC. Afirma que els republicans no tenen credibilitat per ocupar un espai moderat en la política catalana i aprofita per picar l’ullet als socialistes tot reclamant diàleg amb Madrid i fent èmfasi en les coincidències programàtiques amb els socialistes. No s’està de dir que ell des del govern proposà un pacte amb el PSC en matèria pressupostària, la qual cosa rebutjà ERC. A més a més, projectes com el Hard Rock, el quart cinturó o l’ampliació de l’aeroport també són entre els seus objectius.

Tot plegat representa que el PSC ha passat de ser rebutjat a festejat. Qui ho havia de dir fa uns anys. Ara Salvador Illa té la paella pel mànec i camí per recórrer. Ha de jugar bé les seves cartes davant l’existent divorci de les forces independentistes. Molts ciutadans d’aquest país demanen estabilitat i tornar a les polítiques avorrides, allunyades de tamborinades periòdiques que no porten enlloc. I en aquest terreny el líder socialista té totes les de guanyar.

Compartir l'article

stats