Jo que he viscut «diferents» vides, ara que visc a un lloc somiat, sento que estimar allò que t’envolta com pot ser: la natura, les persones, els ocells, el mar, els peixos, els cotxes, etc… Sento que ja n’hi ha prou. Si aquesta energia que em dona aquest lloc, la puc compartir, millor i si no, la mort ja em farà despertar del somni actual... Per a mi, no hi ha problema. Vull dir que viure és senzillament això. Sentir el que vius i si no és així, cal canviar de lloc i buscar noves energies. Sempre sento que quan ha començat el nou any, les meves energies són iguals perquè continuo vivint al mateix lloc! Les promeses futures, si voleu estan molt bé, però hem de ser realistes. Estem a on estem perquè ja ens sembla bé. No cal esperar solucions fantàstiques, quan quasi tot depèn d’un mateix. I les persones que ja no estan amb tu, segur que volen que t’espavilis! Tu, en el seu lloc pensaries igual. Llavors, només cal fer el primer pas que és ben teu. La resta va arribant tot sol.