Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Llibertat d’expressió dels jutges i imparcialitat

El Consell Consultiu de Jutges Europeus del Consell d’Europa ha emès una sèrie de recomanacions als jutges i jutgesses europeus sobre la manera d’exercir el dret a la llibertat d’expressió, tant dins com fora dels Tribunals, i també als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Segons aquest Consell, els jutges gaudeixen del dret a la llibertat d’expressió com qualsevol altre ciutadà. No obstant això, en exercir-lo han de tenir en compte les seves responsabilitats i deures específics a la societat, a més de les obligacions que imposa el secret professional relacionat amb la seva funció judicial. Considera que han d’actuar amb moderació a l’hora d’expressar els seus punts de vista i opinions en circumstàncies en les quals es pugui comprometre la seva independència, la seva imparcialitat o la dignitat del seu càrrec, o quan puguin posar en perill l’autoritat del Poder Judicial.

Aquest Consell Consultiu assenyala que quan la democràcia, la separació de poders i l’estat de dret es veuen amenaçats, tots els jutges i jutgesses tenen el deure de pronunciar-se en defensa de la independència judicial i de l’ordre constitucional, fins i tot en qüestions políticament sensibles. També haurien d’abordar les amenaces a la independència judicial internacionalment. Els qui parlin en nom d’un Consell o Associació Judicial haurien de gaudir d’un nivell de protecció més gran. El dictamen també insisteix que, sigui individualment o a través de les Associacions i Consells Judicials, compten amb el deure ètic d’explicar al públic el sistema de justícia, el funcionament del Poder Judicial i els seus valors, per tal de promoure i preservar la confiança de la població en aquesta activitat.

No obstant això, s’ha de compatibilitzar aquest dret amb la independència i la imparcialitat que exigeix la tasca judicial o jurisdiccional que exerceixen. El nostre Tribunal Constitucional ja ha manifestat en diverses sentències que el dret a un jutge imparcial és una garantia fonamental del sistema de justícia. Aquesta imparcialitat comprèn dues vessants: subjectiva i objectiva. La subjectiva garanteix que no ha mantingut relacions indegudes amb les parts (cosa que integra tots els dubtes que es derivin de les relacions del jutge amb aquelles), mentre que l’objectiva assegura que s’acosta a la qüestió litigiosa o controvertida sense haver pres postura en relació amb ella (cosa que s’ha de ponderar en cada cas concret). En aquest sentit, sí que és procedent exigir cautela i moderació si s’expressen opinions sobre controvèrsies que després han de ser resoltes en seu judicial per aquelles mateixes persones que ja han pres partit públicament.

És més, no només és important la imparcialitat, sinó també l’aparença d’imparcialitat que ha de presidir el procedir dels magistrats. En cas contrari, si no gaudíssim d’una judicatura imparcial i que així ho semblés, no només quedaria en dubte el dret fonamental del justiciable a obtenir un judici just sinó que, a més, es produiria un efecte devastador sobre la mateixa legitimitat del Poder Judicial.

L’informe també aborda directrius pel que fa a la utilització de les xarxes socials per part dels jutges i les jutgesses, ja revelin la seva identitat en públic o utilitzin un pseudònim, és a dir, un nom fals. Es defensa que no hi ha fonament per impedir que usin pseudònims a les xarxes, si bé s’esmenta que publicar sota un nom inventat no dona carta blanca per traspassar els límits que han de respectar.

Finalment, aquest òrgan del Consell d’Europa indica que, per mantenir la possibilitat de reprendre la seva funció judicial després del seu pas hipotètic per un càrrec polític, cal que evitin declaracions que els facin semblar no aptes per tornar a ocupar la seva posició anterior. Aquest problema transcendeix al de la llibertat d’expressió i s’introdueix de ple en el camp de la separació de poders. Així, és d’imminent actualitat el nomenament com a magistrats del Tribunal Constitucional de dos antics càrrecs del Govern, en concret un ministre i una directora general.

Urgeix doncs abordar una regulació rigorosa sobre el que s’ha anomenat «portes giratòries» entre el món de la política i el de la judicatura i els òrgans cridats a realitzar una tasca de control jurisdiccional. La imparcialitat, entesa com un dret de la ciutadania que acudeix a la Justícia i com a principi o valor bàsic en què s’assenta la separació de poders, se’n ressent de manera considerable quan els qui assumeixen la tasca de sentenciar es troben clarament marcats pel seu passat partidista o funcions al servei d’una formació política concreta.

Essent evident que aquesta necessària «autorestricció» que els partits haurien d’«autoimposar-se» en la seva temptació per col·locar figures afins a les altes esferes del Poder Judicial i al Tribunal Constitucional s’ha perdut, és procedent imposar per via legislativa una sèrie de límits i requisits per evitar que la confiança i l’autoritat d’aquests òrgans faci fallida o, directament, es perdi.

Compartir l'article

stats