Camus i el feixisme que ve

Quan el feixisme ja es veu per tot arreu, sembla que alguna gent comença a adonar-se’n del que ens ve al damunt. Hi va haver massa gent que mentre el problema el tenien els catalans republicans miraven a una altra banda. Per exemple escrivien: el jutge conservador Llarena està molt arrelat a Catalunya i... No, no era un jutge conservador era un jutge d’extrema dreta dogmàtic. I estar arrelat a Catalunya no significa res de res, hi ha extrema dreta a Catalunya.

Molta gent, massa gent, no vol utilitzar els adjectius adequats. Per exemple el món governamental de Madrid ha decidit deixar de dir que accepta les sentències judicials quan els jutges neofeixistes han volgut torpedinar el poder executiu i el legislatiu: Congrés i Senat inclosos. Mentre ho han fet al Parlament de Catalunya, als Ajuntaments i a les Universitats no han dit res. Dic als ajuntaments perquè els jutges han decidit que no poden parlar als plens sobre la monarquia i menys sobre la república. El mateix passa amb les Universitats. Un escàndol impressionant.

També massa periodistes i opinadors en general exculpen els ciutadans que voten el feixisme, afirmen coses com que: «són bones persones a casa seva» o «les seves raons tindran». Sí, clar, els alemanys que es van extasiar amb el nazisme tenien les seves raons, per exemple, acabar amb l’atur sobre la base d’un endeutament bestial per armar-se fins a provocar la mort de 60 milions de persones. I robar les propietats de jueus, socialistes i comunistes (50% de la població) i de la riquesa de tots els països del voltant. Els que voten feixista són corresponsables. Eisenhower quan va entrar als camps de concentració va avisar als cineastes perquè ho filmessin però també va agafar camions i va portar-hi tots els habitants dels pobles del voltant perquè no poguessin dir que no sabien res.

Fins i tot alguns es meravellen de com són les vides personals dels feixistes més eminents. No sé el que passa, o la gent és més ingènua del que seria desitjable, o directament són lluscs. Albert Camus escrivia sobre els responsables de l’holocaust: «I els que van fer això sabien cedir el seu seient al metro, igual que Himmler, que va fer de la tortura una ciència i un ofici, entrava de nit a casa seva per la porta de servei, per no despertar el seu canari favorit». I fins i tot els Goebbels, perquè estimaven tant els seus sis fills els van assassinar, amb morfina i cianur. Arriba el feixisme i no tots els seus partidaris porten creus gammades, ni saluden a la romana. Però potser que deixem de fer el passerell i comencem a assenyalar amb els adjectius adequats als responsables abans no sigui massa tard. Aquells que diuen que després d’unes eleccions no hi ha un govern il·legítim, com n’hem de dir? Tant li fa que siguin nordamericans, brasilers o espanyols. S’han embravit i algú els ha de parar els peus. I aquest algú som tu i jo, amic lector.

Subscriu-te per seguir llegint