Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Albert Soler

El pobre Macron no sap on es fica

ERC participarà en la cimera francoespanyola de Barcelona i s’hi manifestarà en contra, i ho farà alhora, confirmant que les sigles signifiquen Estem Realment com Cabres. Estar contra un acte en el qual un participa, està a l’abast només de grans mites de la història com el doctor Jekyll, que es convertia de tant en tant en míster Hyde, tot i que ni tan sols ell va ser capaç d’adoptar les dues personalitats a la vegada. Mentre Pere Aragonès, el nen barbut que juga a governar Catalunya, anirà de saló en saló intentant que algú que no sigui un cambrer l’atengui en les seves reivindicacions, Oriol Junqueras estarà a l’exterior, bramant contra la cimera per demostrar que a cridar no hi ha qui guanyi als catalans.

El pobre Macron no sap on es fica, ell està acostumat a heure-se-les amb els del Front Nacional, que tindran les seves cosetes però almenys no pateixen desdoblament de la personalitat. Per si no en tingués prou de veure de reüll com cada cop que fa un apart amb Pedro Sánchez, se’ls acosta un xaval que sembla balbotejar alguna cosa sobre la llengua catalana a França i no sé quin corredor mediterrani -valga’m Déu, que malament porten la seguretat els espanyols, que se’ls fiquen escolars en els actes oficials-, ara també sent crits a l’exterior, així no hi ha qui es concentri en temes d’estat, sacrebleu.

- Són els catalans, que protesten perquè se celebra una cimera en la qual participen els catalans- li haurà d’explicar Sánchez al seu convidat.

- Ils són fous, ces catalans- respondrà el francès, remetent-se als clàssics de la literatura gal·la.

No és que estiguin bojos, o no només és això. Que Junqueras sigui qui lideri els quadres d’ERC que protestaran contra la cimera en què participa el primer president de la Generalitat d’ERC des de Tarradellas, no pot ser degut només a trastorns psíquics. En aquestes cimeres -Junqueras saliva quan hi pensa- no falten les pitances, i imaginar que un nyicris com Aragonès estigui desaprofitant tal quantitat de menges, li remou els budells, i no precisament de fam. El seu deure patriòtic i dietètic és mostrar disconformitat davant tal malbaratament, fer saber al món que el líder que mereix estar assegut a taula és ell, ensenyant-los als francesos que el seu Obèlix no és ningú.

Dorothy Parker té un relat -no sé què fan vostès llegint el diari en lloc de llançar-se de caps a Dorothy Parker- anomenat «Cara de cavall», protagonitzat per una infermera, gran professional, però d’aspecte molt semblant a un equí. Fins a tal punt arriba la seva semblança cavallina que el cap de família de la llar on presta servei, cada vegada que la mira fixament, queda fascinat, esperant el brusc moviment de coll i el renill. Asseguts a taula, ha de reprimir les ganes de posar-li una poma a l’abast de la boca, perquè la mossegui.

Amb Oriol Junqueras em passa el mateix però amb un bou. Quan surt per televisió no escolto el que sigui que estigui dient, el veig amb un esquellot al coll i estirant un carro sota un jou, un de veritat, no el de l’estat espanyol que tant l’oprimeix. Encara que el treguin per la tele manifestant-se a Barcelona, jo l’estaré imaginant pasturant allà per Kobe, arrasant tots els camps de farratge del Japó, desfermant la fam en aquelles illes.

Compartir l'article

stats