El mort i qui el vetlla

M’agrada un ampli ventall d’humor, fins i tot el negre i l’irreverent, encara que detesto el de pets i llufes. I defenso la llibertat d’expressió portada al límit. M’agrada sentir per Catalunya Ràdio l’humor d’en Peyu i en Jair Domínguez, que tenen els seus fans i els seus detractors.

La columna d’avui no és per a parlar estrictament del treball d’aquests brillants humoristes sinó per a compartir una sensació que em va glaçar la sang a mi, que soc partidari de fotre’m del mort i de qui el vetlla.

Si aneu a la ràdio a la carta i busqueu El Búnquer titulat «Puyi, l’últim emperador» sentireu el que us explico. A la part final del programa, la noia que els acompanya fa explicar a algú del públic alguna anècdota graciosa. En aquest cas l’escollit és un tal Quim de Riudellots de la Selva, investigador científic, que explica que recorda una celebració d’un títol del Barça a Girona amb una colla que anaven molt passats de voltes. Hihihaha del públic. D’entrada, canta una intolerable cançoneta que fa mofa d’una persona que va ser assassinada. Hihihaha del públic, però això només és el primer plat. En Quim explica que un amic de festa que treballa a una funerària els confessa que quan està de mal humor pega i vexa els cadàvers per a alegrar-se el dia. Hihihaha del públic i una certa incomoditat dels presentadors que s’afanyen a passar pàgina.

I jo, que defenso la llibertat d’expressió i que soc partidari de l’humor negre, m’adono que cal ser curosos a l’hora de triar el lloc i el moment d’aquestes coses perquè, des d’aquell dia no em puc treure la imatge de l’amic d’en Quim de Riudellots, que treballa en una funerària –certament, no sabem quina– jugant i vexant el cos d’éssers estimats que he perdut en els darrers anys.

I un, torracollons com és, es pregunta si no hi ha ningú de fiscalia que escoltés aquell dia El Búnquer i ens digués si el que es descriu és un delicte tipificat al Codi Penal, o si les empreses funeràries que operen a Girona tampoc no escolten la nostra ràdio pública i obren una investigació interna per a esbrinar qui és l’amic d’en Quim de Riudellots, o si la Catalunya Ràdio no hauria de retirar del podcast aquest capítol. És fàcil fer conya de tot, si tu no ets ni el mort ni qui el vetlla. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint