Enyorança dels consells d’ancians

En els pobles d’abans i encara avui en les comunitats tradicionals i molt especialment en els pobles indígenes, un ancià representa la saviesa comunitària, els valors, l’ètica, la senzillesa. Ser ancià era i és sinònim de servei a la família, a la comunitat, al poble. És una manera d’estar actiu en la presa de decisions, d’administrar el territori, de decidir col·legiadament l’aprofitament dels recursos i de gestionar les desavinences i els mals temps. Els Consells d’Ancians són institucions tradicionals arreu del món, desaparegudes als països dits avançats, però encara presents a moltes comunitats en els cinc continents. Els consells d’ancians mantenien i mantenen en els llocs on encara tenen presència les tradicions, els valors, la identitat i la cultura. També contribueixen a les relacions entre les comunitats i fins i tot en el bon govern a través de la representació de les seves comunitats a l’hora que promouen en manifestacions i l’activisme sociopolític, la participació social i efectiva en les instàncies del govern

El poder exercit pels vells a través del consell de gent gran, ha estat motiu d’estudi per part d’antropòlegs i etnòlegs. Sota aquesta figura, el vell està investit de saviesa, prestigi, poder i lideratge. Transmeten la idea de que assolir edats avançades era ingressar en un estatus de serenitat i saviesa sempre disponible pels joves i les autoritats. Malauradament, avui dia a casa nostra i en les societat modernes han desaparegut, encara que en llocs remots o aïllats queden escletxes del que algun dia va ser el consell de gent gran. Les seves funcions han estat relegades a qüestions familiars o de petits grups o pels rituals o la cultura tradicional. És a dir la seva activitat ha quedat restringida a matèries que no posen en risc la presa de decisions polítiques i econòmiques de calat.

Cal dir però que arran del protagonisme creixent de les persones grans a la nostra societat i de la necessitat de millorar la seva participació i representació territorial, al 2001 es va crear el Consell de la Gent Gran de Catalunya. Molt em temo que és més una recuperació del nom que del que realment eren i feien temps enrere. Més realista i funcional trobo que és El Consell d’Ancians del poble gitano, format per persones gitanes que s’han guanyat la consideració de la comunitat per la seva trajectòria de vida, honradesa i dedicació al poble gitano perquè sempre han viscut en coherència amb els valors de la seva cultura.

El sistema de govern exercit pels vells i, en especial, la figura del consell de gent gran va cridar poderosament l’atenció d’etnòlegs, antropòlegs i sociòlegs. Aquesta mena de gerontocràcia fundava els seus principis de governanca en l’experiència i saviesa exercides a través dels consells de gent gran com a institució que orienta, aconsella i procura la convivència harmònica de la comunitat. La figura del vell en l’estructura politicoreligiosa d’aquestes societats estava investida de respecte, prestigi, poder i lideratge.

Quan observo als ancians dels pobles i barris que freqüento (jo, que soc i em sento ancià) el que veig és que els ancians ens prenem la vida més seriosament. Crec que tenim més predisposició a l’hora d’entendre els problemes dels demés, som més accessibles que els altres adults, especialment quan parlem amb els nens o els joves. Per altra banda (i fent les excepcions que calgui) els ancians no busquem ni públic ni aplaudiments. Sabem qui som i els que estan al nostre voltant saben qui som. Els ancians normalment parlem molt, però també escoltem molt, molt més del que habitualment els altres adults ho fan. També vull dir que de tan en tan, detecto que la gent té por a que els ancians (que com els nens són mes lliures que els demés) recordem fets que no agrada escoltar o que suggerim fer coses que no interessen.

Serà possible que el seny, la experiència i el pensament serè i ampli hagi abandonat les societats i les institucions? Hi ha manera de retrobar la manera d’aprofitar el que era el consell d’ancians? Sovint em pregunto si les grans decisions econòmiques, polítiques o militars s’haguessin pres tenint en compte als ancians, no s’haguessin evitat danys a les persones i a la Natura.

Subscriu-te per seguir llegint