Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Antoni Salamanca

Un desglaç cent (100) vegades més ràpid del previst!

Al bell mig de festes, es va publicar una notícia, que ben segur va quedar esmorteïda per la lògica i tradicional desconnexió que per aquestes dates se sol produir. Ara bé, la dada era i és prou important i greu, com perquè hagués tingut més ressò.

Fins i tot podria haver quedat tapada per la repetida notícia a tots els mitjans que l’any 2022 ha estat el més càlid de la història a Catalunya, Espanya i Europa. Superant registres que en alguns casos es remunten a 100 anys, però també a 200 i 400 anys (al centre d’Europa). Em refereixo al fet, segons els darrers estudis científics contrastats per altres recerques científiques recents, que el desglaç de Groenlàndia s’està produint 100 vegades més de pressa del que fins ara es preveia!

Aquesta notícia, que en l’àmbit científic, va començar a ser coneguda i publicada a primers de desembre, no ho va ser a la premsa espanyola i catalana, fins al 16, 22, 24 i fins i tot el 28 de desembre... Que potser es volia associar als Sants Innocents?

Doncs la dada és un clar indicador, dels molts que van apareixent, que el canvi climàtic corre a velocitat exponencial, tal com fa anys adverteixen molts científics, o pot ser no tants, o pot ser és que a l’hora de la divulgació científica, ni el periodisme ambiental, ni l’actual ecologisme nostrat, fa el que hauria de fer, pedagogia i explicar amb claredat la crisi climàtica. Quan, per altra banda, a Catalunya, s’és tan exigent, detallista i crítica amb les energies renovables, és curiós que en el cas de la velocitat del canvi climàtic no hi hagi gaire interès a ser-ho. D’aquí ve que la percepció de la població en vers l’emergència climàtica, estigui interferida a parts iguals, entre el catastrofisme irreversible d’uns i els qui fan creure que cada any que passa el canvi climàtic impacta una «mica» més, com si es tractés d’un creixement aritmètic, i per tant encara tenim temps per pensar, decidir, planificar, avaluar i executar.

La imatge mental de la seqüència aritmètica, seria 1-2-3-4-5-6-7-8... Doncs en realitat, fruit dels molts «tipping points» (punts de no retorn climàtic, entre ells el desglaç de Groenlàndia) i l’efecte dòmino que produeixen (fins ara es calculen 15 tipping points), la seqüència és exponencial, o sigui 1-2-4-8-16-32-64-128-256-512... I això ens porta a altres escenaris, de canvis molt sobtats i dinàmiques imprevisibles (els recents i gèlids ciclons «bomba» als EUA són un clar exemple).

De fet, això ja fa molts anys que està estudiat i va ser un espanyol, precisament, Antonio Ruiz de Elvira, catedràtic de Física Aplicada de la Universitat de Madrid Alcalà, en un treball científic l’any 2001, amb relació al desglaç de Groenlàndia, qui va començar a cridar l’atenció publicant Quemando el futuro.

Però tornem a la recerca que ara surt a la llum, en base amb nous dispositius i criteris de desglaç que fins ara no s’havien tingut presents, atesa la dificultat de fer mesures de l’in-land (la capa gelada, permagel inclòs, de 3 km de gruix) i de les glaceres que trenquen al mar pel desglaç, que fins ara es feien o bé via satèl·lit o bé via aproximació física horitzontal, a una distància prudencial d’on trenquen les glaceres (formant petits tsunamis) per evitar riscos humans i danys als aparells de mesura.

La veritat és que resulta sorprenent que fins aquest any 2022, no s’hagi tingut present la desfeta de glaç en vertical d’aigua a l’exterior i sota l’aigua i la desfeta als «túnels» interiors (forats d’ample similar als túnels de metro o tren, per on circula l’aigua fosa del desglaç interior), com ja vaig poder comprovar jo mateix l’any 2010 a Groenlàndia, ja llavors 12° per damunt de les temperatures habituals.

Sorprenent, bé perquè tinguem tantes tecnologies per arribar a Mart, i, en canvi, no saber què està passant a l’Atlàntic Nord. O sí saber-ho, però no per què. Igual podríem dir de la Mediterrània occidental i del Golf de Lleó. Sabem que s’està escalfant el doble de ràpid, que els corrents marins estan canviant, que la Tramuntana no és el que era, però no sabem per què i sense saber-ho no sabrem si les sequeres extremes sobretot a l’Alt Empordà aniran a més (que se sap) i actuar en conseqüència.

Sigui com sigui, gràcies a aquestes darreres recerques de les Universitats de Texas i de Nova Jersey, publicades a la revista Geophisical Research Letters hi ha més motius encara per córrer exponencialment per prendre mesures dràstiques i ràpides, tant amb relació a la transició energètica, però sobretot en la prevenció de riscos, que moltes institucions no vinculen encara a l’emergència climàtica!!

Anirem 100 vegades més ràpids aquest any 2023 prenent decisions sobre l’adequació i blindatge de la nostra costa, platges, ports i Badia de Roses, entre altres indrets turístics, davant de fenòmens que van més de pressa del que estava previst o continuarem distrets amb la propaganda i cridòria enganyosa dels qui ens fan creure que el gran problema i el perill més gran que tenim són les energies renovables?

Si el 2023 la Generalitat no acaba amb aquesta demagògia, serà responsable política dels danys i pèrdues que puguin ocasionar els impactes de les sequeres i l’augment del nivell del mar a les localitats de la costa, a part de la pròpia que aquestes tindran si s’apunten a aquesta cridòria sense tenir plans d’emergència o tenir-los caducats. És més, gosar presentar-se nus a les eleccions municipals, és de jutjat de guàrdia!

Compartir l'article

stats