Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Em refereixo, no als que tenen com a costum i norma practicar l’esport de córrer, com veiem als nostres carrers, places i espais naturals, sinó a les persones que no són números uns, que no són ni dirigents polítics o econòmics, que no obren telediaris ni diaris, que no ocupen planes de les revistes mal anomenades del cor, etc. Parlar de gent corrent és parlar de la immensa majoria de les persones que treballen responsablement, que tenen cura de la seva família, que paguen els seus impostos, que aspiren a viure en pau, tenint cura dels seus i dels seus amics.

Es tracta de gent anònima que sol passar desapercebuda i sense ocupar llocs preferents o de «prestigi», però que són absolutament indispensables per a la bona marxa i funcionament de la societat. Amb el seu treball humil i eficient, no sempre reconegut ni ben pagat, els que conformen l’anomenada gent corrent són els que fan funcionar la nostra societat, els que fan possible que al matí tinguem pa, que quan entrem a casa tinguem aigua i llum, o que disposem de serveis sanitaris, que els nostres carrers siguin nets, que els col·legis, instituts i universitats funcionin... No estan avesats a la competició, ni a sobresortir trepitjant els altres, sinó més aviat a la col·laboració i l’ajuda mútua.

Però les estructures socials, econòmiques, polítiques, i sobretot burocràtiques, no els hi faciliten gaire la vida ni el desenvolupament de les seves esperances, il·lusions i projectes. Són el que anomenem bones persones. I no hem d’oblidar que sense la gent corrent, sense la seva feina, sense la seva solidaritat, les seves actuacions, ni les administracions, ni els dirigents econòmics, polítics, socials, i fins i tot religiosos, no podrien subsistir, perquè ells són la base que els sustenten i els mantenen. Caldria que els que triomfen, sovint de forma meteòrica, els que ocupen càrrecs de responsabilitats diverses, i els que, com diu la gent senzilla, «manen» prenguin consciència que si estan a dalt és perquè els sustenten els de baix, deixant de banda la supèrbia egoista o l’orgull insolidari. Ens necessitem tots, i tots hem de treballar per fer una societat millor, no des de la competència insolidària sinó des de la solidaritat i la col·laboració.

Compartir l'article

stats