Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Carlos Arbó

Dret de picar de peus

La cimera hispanofrancesa del pròxim 19 de gener a Barcelona amb Pedro Sánchez i Emmanuel Macron ha desfermat la ira de l’independentisme que ha convocat una mobilització de rebuig contra el suposat intent de certificar des de Catalunya la fi del procés. A la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i el Consell de la República s’hi han adherit organitzacions de la societat civil i els principals partits independentistes.

Cal assenyalar la incongruència que, mentre ERC anirà a la concentració, el president Pere Aragonès assistirà a la cimera, però forma part de la bajanada de la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, defensant que «l’independentisme ha de ser a tot arreu».

Sota la consigna d’«Aquí no s’ha acabat res! Independència, Països Catalans. Prou repressió», es reivindicarà el dret de picar de peus. I poca cosa més.

En efecte, per més que s’esforcin a mantenir-se fidels a una fantasia, el procés s’ha acabat tal com va afirmar, el dia 8 d’octubre del 2022, Jordi Sànchez, exsecretari general de Junts per Catalunya i expresident de l’ANC, després de la ruptura del Govern de la Generalitat.

El president Pedro Sánchez assegurava que, amb la reforma del Codi Penal, el procés havia acabat i que ara estaven en una nova etapa de convivència i concòrdia, en el sentit que la via unilateral cap a la independència, l’essència del procés, no tenia ni tindria cabuda en l’ordenament jurídic. De fet, no feia sinó corroborar les paraules de l’altre Sànchez.

Ningú pensa que l’independentisme s’hagi acabat, però sí que es constaten diferències entre els partits independentistes en l’estratègia a seguir per assolir l’objectiu. Això és de caixó.

Pel que fa a la convocatòria, Dolors Feliu, presidenta de l’ANC, en una recent entrevista declarava: «Aquesta cimera vol demostrar que a Catalunya ja no hi ha moviment independentista, ja no hi ha procés, i que Espanya i França poden venir aquí a prendre decisions que beneficien els seus estats, però que concerneixen Catalunya». Ja som independents? Som un nou Estat? Mare meva! D’il·lusió també es viu?

La percepció de la dirigent de l’ANC és molt agosarada quan confessa que l’acció unitària s’ha aconseguit, malgrat que «cada organització té una línia diferent, de vegades, però ens uneix la voluntat de fer front a l’Estat espanyol i la seva exhibició de poder a Catalunya».

Per acabar-ho d’adobar, la Feliu defensava que «aquest acte ve a demostrar que Catalunya no és part de l’Estat espanyol, que no es poden fer actes de dominació on es prenen decisions que afecten Catalunya amb un interès estatal».

En fi, una demostració per mantenir la il·lusió dels fidels seguidors inassequibles al desànim.

Compartir l'article

stats