El laberint de les plataformes

Han passat vuit anys des que el director executiu d’Apple, Tim Cook, va declarar que el futur de la televisió serien «les aplicacions». Des d’aleshores, gairebé tothom a les indústries tecnològica i audiovisual ha arribat a la mateixa conclusió: Cook estava ben equivocat. Resulta que la gent no vol passar els vespres sencers saltant d’una app a una altra, només per trobar alguna cosa per mirar... després d’una hora i mitja d’exploració. El nou paradigma del sector és el que s’anomena «el contingut, primer». Amazon, Google, Samsung i altres gegants digitals han començat a portar les recomanacions de material personalitzat directament a la pantalla d’inici. Si s’afegeixen a aquest servei la cerca universal i les llistes d’observació, els usuaris ja no hauran de pensar per on es transmet un partit o en quin canal es pot veure un programa… Si més no, aquesta és la teoria. En realitat, el que s’ha aconseguit és el contrari. En lloc de brindar als espectadors un accés més fàcil als seus continguts favorits, aquest sistema els està atrapant en bucles il·lògics causats per disputes comercials. Avui, cada aplicació, servei i plataforma intenta fer-ho tot alhora, i, com és habitual en aquests casos, ho acaba fent tot malament.

Subscriu-te per seguir llegint