Opinió

Tres reptes pendents

D’ara endavant totes les formacions polítiques estan ultimant estratègies de cara a fer front un any electoral. Caldrà acostumar-se a escoltar tota mena de propostes que en un bon nombre seran impossibles d’executar.

Per tal de lluir protagonisme en els mitjans de comunicació mes d’una promesa serà pura demagògia. Si anéssim a l’hemeroteca podríem llegir més d’una bestiesa que en un moment donat esgrimiren líders polítics de diferents colors.

Possiblement una de les preses de pèl més significativa la protagonitzà Alícia Sánchez-Camacho quan en una campanya electoral prometé que un govern del PP soterraria la via del tren pel seu pas per la ciutat de Girona. I d’això fa més de vint anys...

De totes maneres caldria que la classe política es plantegés seriosament algunes qüestions pendents que avui pateixen les comarques gironines. Tot sovint se’n parla, però no hi ha maneres de desencallar-les. Repassem-ne tres:

1.- Girona només produeix l’1,5% de l’electricitat de tot Catalunya. Les nostres contrades són les que tenen més dependència energètica del principat. A casa nostra es produiren l’any 2021 uns 629.632 megavats/hora (MWh), una xifra realment ridícula.

Seria bo que des del govern català es fes una aposta decidida per l’energia eòlica en comarques de forta tramuntana com l’Alt Empordà, ja sigui en espais marítims o terrestres. En aquest sentit només cal imitar la feina de països com França, Bèlgica o Països Baixos, per exemple.

2.- L’aeroport torna a ser una assignatura pendent. Els anys de la forta empenta de Ryanair han passat a la història i ara aquesta infraestructura es troba sota mínims.

La Diputació de Girona gaudeix d’una comissió sobre aquest tema i abans de cloure l’actual mandat caldria saber a quines conclusions han arribat els seus components i què pensen fer.

No només és una eina imprescindible des d’un punt de vista turístic, sinó també per al transport de mercaderies i a la vegada per lligar Girona amb l’estat espanyol i Europa. Si al llarg d’uns mesos existeix un vol que connecta amb Santiago de Compostel·la, es fa difícil entendre que no existeixin altres destinacions de capitals espanyoles o que no es plantegi una altra vegada un vol directe a Madrid i més ara que manquen freqüències d’AVE.

3.- Fa uns anys l’efímer president Torra al costat d’Aragonès visitaren els futurs terrenys de l’Hospital Trueta. Després de la pugna política entre Salt i Girona es decidí que el nou hospital s’ubicaria a tocar el Santa Caterina.

Passa el temps i allò més calent és a l’aigüera i no sembla que els pressupostos que avui negocien ERC, Junts i el PSC puguin fer una aposta decidida en favor d’aquest equipament tan reclamats pels usuaris.

És significatiu el silenci de l’actual president de la Generalitat, de les formacions polítiques i de la fredor dels responsables de les institucions gironines. El mutisme dels alcaldes de Girona o Salt, del president de la Diputació o de la delegada territorial del govern és més que significatiu.

Aquestes són tres qüestions pendents prou significatives. En una altra ocasió parlarem de les comunicacions per carretera. I més avui que diferents vies es troben en obres i que algunes d’elles es troben col·lapsades. Caldrà també obrir el debat de l’autopista i si tard o d’hora haurà de tornar a ser de peatge.

Subscriu-te per seguir llegint