Opinió

15

El petit de casa n’ha fet 15. Sí, això de «petit» ja fa temps que és més un marc mental que no una realitat, primer perquè ja no es comporta com a tal i després perquè ja fa temps que la innocència és un terme relatiu en tothom. Sigui com sigui, en són 15, com a la cançó aquella que la seva àvia, la teva mare, t’insistia a posar de petit (aquí sí que el mot s’escau) i no deixa d’impressionar-te la xifra, justament perquè tendeixes a voler-lo protegir de tot quan ja no et necessita ni per la meitat. Inevitablement mires els seus 15 i evoques els teus. Hi veus, en la comparativa, la síntesi de les transformacions dels temps. És més alt, més llest, més tot que tu, i somrius, perquè en això justament en això, és quan més t’agrada perdre. Ha crescut abans que tu, però també s’aboca a més incerteses que tu. Abans les detonacions semblaven més controlades, hi havia menys refugis virtuals, les persones portaven menys màscares. Però l’ara, al capdavall, tampoc no és teu: és ell qui ho ha de descobrir i resoldre. Les teves dèries són el de menys, perquè la seva vida no emana de tu ni dels teus sermons. Pots ser-hi, guiar, acompanyar, però tampoc et pots passar d’intrusiu, que es nota que li molesta. Et fa patir, que vagi més a la seva, però en el fons n’estàs orgullós perquè denota fortalesa i et posa a lloc, que durant masses anys t’has cregut el centre del seu univers. N’ets part però no n’has de ser el centre. N’ha de tenir molts, quants més millor, perquè és així com aprendrà a entendre les diversitats i les ambivalències. Amb 15 ja ha vist i viscut molt, segurament més del que li pertocaria, però admires la seva capacitat per entomar-ho. Els teus 15 eren molt menys documentats, molt més ingenus, i per aquest motiu les bufetades han ressonar més. Ell, per contra, ha estat precoç en tot, també en determinats patiments, i té aquesta meravellosa sensibilitat per provar de comprendre els perquès. Al·lucines amb aquest do, com tants altres que té, perquè sap treure el millor de tots els fronts. De l’ahir en té el coneixement i l’interès, de l’avui en té la consciència de la immediatesa. No es conforma amb la superficialitat del present, sinó que aprofundeix en els seus orígens i les seves arestes. Per tot plegat és una bona persona i, sobretot, definitivament ha deixat de ser petit. Per tot plegat els seus 15 són la crònica d’un ésser extraordinari.

Subscriu-te per seguir llegint

TEMES