Opinió

«L’autopista? Jo vaig més tranquil per la nacional»

Dimecres, una topada a tres bandes entre un turisme, un camió i una furgoneta a l’AP-7 a l’altura de Biure va acabar amb un ferit i notables retencions en direcció nord. Ahir, dijous, una furgoneta es va incendiar al voral de l’autopista a Pont de Molins... I així la majoria de dies. És complicat que avui no passi res en una via ràpida que, d’ençà que va deixar de ser de peatge, fa la sensació que ha quedat orfe de pare i mare. Ningú sap qui se n’ha de preocupar. Amb el reclam de la gratuïtat, sumat a l’efecte de la reactivació econòmica postpandèmia, el trànsit ha anat en augment. El final dels peatges va ser una lluita compartida per molta gent durant anys. Anar a treballar, o a estudiar, amb cotxe a Barcelona des de les comarques gironines era una sagnia econòmica. Però algú va estudiar bé el cost, i les conseqüències, de convertir en una via lliure de peatges la principal entrada a l’Estat des d’Europa?

Els transportistes creuen el continent pagant vinyetes, taxes o peatges i, ai carai, just passat La Jonquera s’ha acabat això d’haver de passar per caixa. El mateix (no) cost per al treballador que ha d’anar, cada dia, de Roses a Barcelona que per a l’empresa que porta mercaderies de París a Madrid o València. A cap més camioner, lògicament, se li ha tornat a passar pel cap conduir per l’Eix Transversal o l’N-II. En canvi, entre els particulars, sí que s’ha fet el canvi. «Jo ara per anar a Figueres, passo per la nacional; vas més tranquil», aquesta conversa no és estranya de sentir a Girona en els últims mesos. El passat octubre, el president de la Federació d’Hostaleria, Antoni Escudero, es manifestava radicalment favorable a recuperar el peatge a l’AP-7. És una possibilitat. Però també una llàstima recordant la llarga lluita per a l’eliminació dels peatges. Entre tornar a aixecar barreres i la situació actual, on cap administració sembla disposada a pagar les inversions necessàries per mantenir l’AP-7 com una via ràpida i segura, hi pot haver camins del mig. Per exemple, estudiar models de pagament (vinyetes) amb diferents costs segons la freqüència de pas i el tipus de vehicles, analitzar la viabilitat de nous impostos a les grans empreses de distribució i transport o incentivar el pas de part de transport internacional de les carreteres a les vies del tren.

Subscriu-te per seguir llegint