Lloret, capital de la cultura catalana

Tot fa pensar en la nostra cultura. Som un poble vell i, com a tal, tenim la història carregada de vivències, de tradicions. Sí, també la llengua, la nostra música... La música ha acompanyat sempre tots els poble del món. La música que neix de la terra, del paisatge, dels sentiments que es creuen per qualsevol fet esdevingut. Agafar la cultura i girar-la com un llençol és anar de rebaixes. Per aquest raó, si us plau, no intentin canviar ni un polsim la música de cobla. Però, no pateixin, podem cantar cançonetes, que n’hi ha d’algunes que són ben mones i modernes, sobretot.

Hem d’aixecar l’autoestima del que és nostre, si no, com volem que els altres ens valorin i la puguin estimar?

La divulgació, però, és escassa. És tan escassa que aquell noi magribí es perd quan li demanen què li sembla la cultura catalana. «Quina cultura?», contesta. «Jo només conec la cultura de la ‘botifarra amb mongetes’».

Falta divulgació... Falta autoestima.